domingo, 31 de mayo de 2009

Acte de la JSC - Campanya Eleccións Europees

“ERE” que “ERE”... Abaratiment dels acomiadaments...Flexibilitat laboral: La reforma laboral de la dreta

Article publicat a TotTarragona.cat

Mira que poques coses de la dreta em sorprenen (son tan previsibles que avorreixen), però el que tinguin la barra de dir que abaratint els acomiadaments es produirà menys atur em fa quedar bocabadat... com poden ser tant hipòcrites... si pagant (poc, però pagant) per acomiadament fan a la gent fora, si fos gratis tothom pot imaginar-se que passaria.

Personalment sóc totalment contrari a les mesures que en les darreres setmanes ha anat predicant el PP sobre la flexibilització del mercat laboral i la seva possible reforma.

I crec que s’ha d’explicar i alçar la veu per denunciar la realitat de les propostes del PP quan parla d’una reforma laboral. I es que aquesta reforma no és altra que la del abaratiment del acomiadament i la reducció dels drets laborals, tot posant al punt de mira als treballadors i treballadores a l’hora de pagar una crisis econòmica que ells no han provocat.

Aquestos del PP són el que no hi ha, perquè ja em diran com poden tindré la barra de volgué “solucionar” la crisis aplicant les mateixes receptes neoliberals que ens han portat a la situació actual i a més fent pagar la factura de la crisis al mercat laboral, quan aquesta crisis ha estat creada pel sistema financer que representava les seves tesis econòmiques.

Clar que del partit que va “assegurar que a Irak hi havia armes de destrucció massiva” i que allò del Prestige “eran cuatro hilillos de plastilina” (encara que soni a tòpic fàcil) tot es pot esperar, fins i tot que quan el seu president honorífic diu que el mercat laboral espanyol és rígid, tots els corifeus del PP surtin a defensar-lo davant els mitjans de comunicació sense fissures i sense canviar una coma de allò expressat pel seu “gran líder cabellut”, alhora que diuen que defensaran als treballadors.

I em pregunto: com poden posar-se en el paper de defensor de la classe treballadora, quan diuen molt i molt alt que volen que fer fora de la feina als treballadors i treballadores sigui gratuït, que treballin més hores i que congelin o disminueixin els sous. Com poden dir que defensen a la classe treballadora quan plantegen disminuir la despesa pública, es a dir la despesa social o el que es el mateix els diners que han de servir per cobrir l’atur i les ajudes que han de rebre aquells que més ho necessiten, això si a la vegada que plantegen baixades d’impostos, el que significa encara retallar més la despesa, també la social.

Com s’atreveixen a parlar de defensar la classe treballadora aquells que tant sols miren per la permanència del sistema econòmic que ens ha portat fins aquí. Aquells que no han fet ni una proposta social, aquells que sense remordiments plantegen: que paguin la crisis els treballadors, que sigui més fàcil acomiadar-los i que es retallin els seus drets.

Això si que no, per aquí no passem, d’aquesta crisis se surt per l’esquerra o no se surt, o es fa millorant el nostre sistema productiu i invertint diners per modernitzar la nostra industria o no es surt... i sobretot no es surt fotent al carrer a la gent com estan aprofitant moltes empreses per fer... no es surt amb les mesures de la patronal i del seu president. I no es surt culpant al govern del que han fet els empresaris amb les tesis econòmiques del neoliberalisme imperant.

Si sortim és fomentant la orientació i formació laboral, proposant prorrogues i moratòries hipotecaries, fent deduccions anticipades al IRPF, facilitant l’accés a l’habitatge, donant ajudes a la contracció de joves, fomentant el contracte fix... per cert totes aquestes són propostes del govern socialista... i a l’espera d’alguna proposta social per part del PP.

Hi ha dos opcions davant la crisis: el discurs socialista, al costat dels treballadors i dels autònoms, junt a les persones de rentes més baixes, amb mesures d’ajuda, de incentiu empresarial a la contractació, de formació i de recolzament al pagament de l’habitatge familiar... i el discurs de la dreta, més preocupada en retallar drets a la majoria i en mantenir els comptes de resultats de les empreses, els contractes blindats i els paradisos fiscals, que d’aportar solucions de recolzament a les famílies i els ciutadans que més ho necessiten davant d’aquesta crisis.

El que toca es recordar-li al Govern Socialista, que el socialisme no és tant sols un nom és una forma de fer i plantejar les realitats i solucions.

El socialisme es l’herència de molta gent que ha lluitat per extingir les injustícies socials i ara davant el sonor fracàs del sistema econòmic plantejat pel neoliberalisme des de els anys 70 és el moment de agafar embranzida i ser valents plantejant un canvi d’aquest sistema tant injust que permet que uns pocs s’enriqueixin a costa del treballs dels que menys tenen.

Salut i Socialisme.

domingo, 24 de mayo de 2009

Manifest de la JSC per les Eleccions Europees



Entre el 4 i 7 de juny d’aquest any 2009 es celebraran eleccions a tota Europa per renovar el Parlament Europeu. El 7 de juny és el dia que els catalans i catalanes estem cridats a votar i és imprescindible una àmplia participació, no només per demostrar que creiem en el projecte europeu, sinó també per canviar de color Europa i aconseguir una majoria socialista que permeti construir una Europa de progrés i que garanteixi els drets socials.

Per tant, ens trobem davant el repte de la mobilització, i sobretot de la mobilització de la gent d’esquerres. Sembla que no siguem conscients, però la realitat és que el 70% de les nostres polítiques es decideixen en les eleccions europees: el transport, la construcció de noves carreteres, les garanties del que consumim, la protecció del medi ambient, l’educació, etc.

Tot i així al Parlament Europeu, tal com succeeix a gran part dels països del continent, hi ha una majoria de dretes. Aquesta dreta, que ha provocat la crisi actual, és la que més es resisteix a articular una acció coordinada i conjunta de la Unió Europea. Perquè aquesta dreta és la que ha defensat la desregulació, la llibertat absoluta del mercat, la reducció de la intervenció pública i de la protecció social, mantenir el rigor salarial pels treballadors i la precarietat de les relacions laborals. Per això és necessari una majoria progressista, per donar una resposta a la crisi que no signifiqui un retrocés en els drets socials guanyats després de molts anys de lluita.

Perquè ja hem patit el que significa una majoria conservadora i el que pot arribar a fer. Permetre la jornada laboral de 65 hores ens hauria portat dos-cents anys enrere, i gràcies a la defensa aferrissada que l’eurodiputat socialista Alejandro Cercas i a la gran mobilització social, aquesta eurodirectiva va poder ser aturada. Però això no significa que no es torni a intentar, o que no s’intenti retallar en un futur els drets socials. Només una àmplia majoria d’esquerres pot garantir que això no succeeixi i que avancem cap a una Europa social, i no només cap a una Europa basada en el mercat.

Així, les votacions en clau interna no tenen sentit. El vot de càstig motivat per una determinada conjuntura domèstica pot tenir conseqüències inesperades durant els propers anys. No oblidem que escollim l’Europarlament per cinc anys, i les decisions que prengui no poden dependre de l’estat d’ànim cap a un determinat govern en el moment de la votació. Pensem en quina Europa volem i en qui la ha de construir.

Així, des de la Joventut Socialista de Catalunya hem establert cinc eixos prioritaris per fer d’Europa una Europa on imperin els valors i solucions progressistes, i no l’egoisme, la insolidaritat i les retallades socials.

D’aquesta manera, el gran objectiu ha de ser la lluita contra la crisi econòmica apostant per la competitivitat, la qualitat del treball i una reforma del sistema financer. I aquesta lluita contra la crisi no pot significar una retallada dels drets socials, sinó que hem de garantir els drets dels treballadors, de l’educació, dels immigrants, de les dones... per fer una Europa dels drets i no de les dretes.

També cal que per fer una Europa realment democràtica necessitem unes institucions que siguin també el més democràtiques possibles, per això volem una reforma completa de les mateixes perquè el vot dels ciutadans tinguin un poder real. Finalment, no ens oblidem de la necessitat de construir una Europa sostenible per garantir el nostre futur i el de les generacions futures, i aprofitar la força que tenim per tal de fer del món un lloc en pau, just i solidari, ja que el nostre benestar no es pot entendre sense un benestar global.


Podeu trobar el programa de la JSC per les Eleccions Europees aquí.


jueves, 14 de mayo de 2009

Gràcies Sr. Aznar… gràcies per donar a conèixer el llibre de ruta de la dreta

Article publicat a TotTarragona.cat
Li vull donar les gràcies per ser valent i dir el que molts en el seu partit callen i intenten amagar a la ciutadania, gràcies per esbudellar les propostes “anti-crisis” del seu partit, les mesures de la dreta espanyola, la dreta de l’abaratiment d'acomiadaments, congelació de sous i reducció de la despesa pública, la despesa que es dedica a ajudar a aquells que més ho necessiten.

En definitiva gràcies per les propostes de sempre, per part de la mateixa dreta de sempre: menys despesa pública, privatització d'empreses (poques van deixar quan governaren), menys estat, més desigualtats mitjançant congelació de salaris, pensions i “flexibilitat” del mercat laboral (infaust eufemisme que significa posar de potes al carrer a més treballadors amb menys esforç i sense remordiments).

Darrera de l'actual situació econòmica trobem les mesures que aquest senyor defensa, però no content amb això segueix en els seus tretze i fent un gran “esforç” torna a insuflar des de les seves profundes entranyes el neoliberalisme més ranci possible. I això quan molts dels seus companys de viatge recuperen a Keynes (altre dia parlarem sobre aquest tema), però ell contínua defensant les tesis que ens han portat aquesta situació econòmica com resultat final.

I és que el Sr. Aznar en nom del PP s'ha convertit en el defensor de les tesis que han comportat com resultat aquesta situació, unes tesis sense objeccions, ni escrúpols a l'hora de jugar amb el món de l'ocupació i a menyscabar els drets laborals adquirits pels treballadors a través d'any de lluita.

La fi última d'aquests personatges és reduir l'àmbit de allò públic, de l'estat, de la política, a favor de l'economia d'uns pocs, impedint tot progrés real en matèria política o social, en drets per a la ciutadania, en drets dels treballadors i treballadores.
Aznar, aquest orgullós neocon, l'individu que repel•leix la despesa pública i la protecció social i que pretén deixar l'economia al seu lliure arbitri. Aquest lliure arbitri que deixarà mans lliures i camí expedit a qui ens volen retrotraure a la situació sociolaboral d'antany.

Quina obcecació, quin error, tractar de remolcar-nos amb el mateix camió sense conductor ni frens que ha malmès al món sencer després d'aquesta aparatosa patacada econòmica universal.

Personalment crec que davant aquesta situació tant sols trobem una solució: socialisme. Encara que a alguns els dolgui assumir-ho davant el fracàs del seu “lliure mercat” ara toca “protecció i control per part de l'estat”.

O algú creu que s'intervenen bancs i caixes seguint a Adam Smith? No, això i moltes més mesures, responen a una política pública de clar registre socialista, que vindria a substituir fins i tot a les nacions menys sospitoses a aquest capitalisme salvatge i cec que ja ningú defensa, Uns exemple d’això és el que es pot observar a Alemanya, França o EE.UU.

Ara toca promoure polítiques econòmiques des de l'esquerra, des del socialisme, cal fomentar l'obra pública a tots els nivells, cal regular, cal vigilar els ingents sous de les companyies, cal plantar batalla als paradisos fiscals i als especuladors, veritables culpables d'aquesta situació.

Cal protegir a les víctimes d'aquesta crisi, no cal maltractar-los tirant-los sal en les ferides, com proposa la dreta. No podem permetre de cap de les formes que l'actual crisi suposi retallades dels drets laborals que tant ha costat aconseguir, mitjançant la incansable lluita de la classe treballadora.

No podem permetre que els que menys tenen paguin el que han provocat els que més tenen. No podem permetre que els beneficis hagin estat privatitzats i ara es socialitzin les perdudes.

Als senyors del PP els demano que expliquin als desocupats en què consisteix aquesta reducció de despesa pública, expliquin-l'hi a aquests desocupats, els quals necessiten una protecció més llarga ara que estan deixant de percebre subsidi, com reduiran la despesa i cobriran les necessitats socials dels aturats.

Des del socialisme s'han de promoure incentius a la contractació per a que les empreses contractin treballadors de les cues de l'INEM, i fer una aposta ferma per la contractació estable i indefinida.

És necessari plantejar un procés de transformació productiva mitjançant inversió en I+D+i, en formació i qualificació de treballadors, promoure una correcta organització de la producció, buscar eficàcia i eficiència en les operacions i ús dels temps, en la innovació i moltes més propostes que passen per la política, per l'Estat i per la solidaritat.

Avui no podem permetre que la dreta faci de l'acomiadament fàcil i barat la fórmula contra la crisis, aquesta és una formula caduca front les engegades pels socialistes des de l'Executiu: foment de l'orientació i formació laboral, pròrrogues i moratòries hipotecàries, deduccions anticipades en l'IRPF, facilitats en l'accés a l'habitatge, ajudes per a la contractació de joves, foment del contracte fix a temps parcial.

Queda clar que hi ha dos discursos davant la crisi: el discurs socialista, del costat dels treballadors i els autònoms, juntament amb les persones de rendes més baixes, amb mesures d'ajuda, d'incentiu empresarial a la contractació, de formació i de suport al pagament de l'habitatge familiar i el discurs de la dreta, més preocupada a retallar drets a la majoria i a mantenir els comptes de resultats de les empreses, els contractes blindats i els paradisos fiscals que d'aportar solucions de suport a les famílies i recolzar-les davant la crisi.

martes, 12 de mayo de 2009

ONCE NUEVAS MEDIDAS PARA UN NUEVO MODELO DE CRECIMIENTO ECONÓMICO SOSTENIBLE

EL GOBIERNO ENVIARÁ AL CONGRESO UNA LEY DE ECONOMÍA SOSTENIBLE

IMPULSO A LA ECONOMÍA SOSTENIBLE

v 20.000 M€ para el Fondo de Financiación para la Economía Sostenible: Se crea un fondo de financiación para la economía sostenible que movilizará 20.000M€ entre fondos públicos y privados.

§ Se instrumentarán a través del ICO y se aplicará durante los años 2010 y 2011.

v Se creará un nuevo Fondo de Inversión Local dotado con 5.000 millones de euros. El destino de este fondo será para obras medioambientales, de dependencia y tecnológicas.

MEDIDAS FISCALES

v Se suprimirá la desgravación por hipoteca a las rentas más altas.

v Equiparar el tratamiento fiscal del alquiler y la compra.

v El objetivo es equilibrar el mercado de la vivienda nueva y rehabilitada y equilibrar la venta de viviendas con el alquiler.

v Mejora de beneficios fiscales para los propietarios de vivienda que las destinen al alquiler.

§ Se aumenta hasta un 60% la deducción para los ingresos generados por el alquiler de vivienda.

v Se reduce en 5 puntos, durante 3 años, el Impuesto de Sociedades a las empresas que hayan mantenido o mejorado su plantilla media en 2009 respecto a 2008.

v El Cheque-transporte no tributará a Hacienda, lo que supondrá una rebaja media del 24% en el coste del transporte público.

EDUCACIÓN

v Proyecto Escuela 2.0 para la innovación.

§ El próximo curso las aulas contarán con pizarras digitales y conexión a Internet.

§ Cada alumno tendrá un ordenador portátil.

v Matrícula gratis de master para licenciados en paro entre 25 y 40 años (presupuesto: 70 M€).

APOYO A EMPRESAS Y SECTORES DEACTIVIDADES EMPRENDEDORAS

v Ayudas directas a la compra de un automóvil.

v Subvención para la renovación de autobuses eficientes energéticamente.

AUSTERIDAD

v El Presidente del Gobierno ha anunciado la reducción de 1.000 M€ en el gasto corriente de los Presupuestos Generales del Estado para este año.

§ Esta cantidad se suma a los 1.500 M€ recortados el pasado mes de febrero.

§ Supone el mayor ahorro en gasto corriente en un ejercicio presupuestario de la historia de la Democracia.

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best WordPress Themes