martes, 30 de junio de 2009

MANIFIESTO JSC RESPECTO A LA SITUACIÓN POLÍTICA DE HONDURAS

La JSC denuncia el golpe de estado en Honduras en contra de su presidente Manuel Zelaya. Llama a un retorno de la legalidad democrática y el orden constitucional lo más antes posible. Las fuerzas armadas no tienen ningún rol que jugar en la política interna de los estados.

En 2001 la Organización de los Estados Americanos tomó el paso importante de aprobar la Carta Democrática Interamericana que comprometió todos sus miembros a la preservación y la defensa de las instituciones democráticas. La Carta fue invocada por primera vez para denunciar el golpe de 2002 en contra de Hugo Chavez y se espera que una combinación de presión externa y oposición popular interna revocara el golpe en Honduras.

Manuel Zelaya propuso convocar un referéndum no-vinculante que estudiaría la posibilidad de convocar una asamblea constituyente para escribir una nueva constitución. La constitución de Honduras es el producto de un clima manifiestamente no-democrático de los 80s, cuando el país fue usado como una base de operaciones para interferencia foránea con la revolución Sandinista en Nicaragua.

Como respuesta a décadas de dominación que tomo la forma tanto de dictaduras militares como de su primo más sutil, el ajuste estructural neoliberal, los pueblos de latinoamérica han rechazado la ortodoxia imperial y han optado por otro camino. El continente nos recuerda que la única alternativa a regimenes basados en la violencia, la explotación, y la injusticia es un giro a la izquierda.

Como JSC, insistimos que las transiciones democráticas y sociales son ambas condiciones necesarias para la creación de un mundo mejor. Las libertades políticas y el sufragio universal pertenecen a las mayores conquistas de las clases obreras. Siguen siendo la formula para garantizar que la inmensa mayoría de la sociedad pueda decidir sobre su propio destino.

Estos derechos solo tienen un contenido limitado mientras que se permite que prevalezca la injusticia económica. En todas partes la concentración de vasto poder económico en manos privados es un obstáculo al progreso colectivo. Como socialistas estamos comprometidos a la destrucción de oligarquías en todas sus formas y estamos en solidaridad con ellos que comparten esta meta.

Dijo Salvador Allende durante su defensa del Palacio de La Moneda que “la historia es nuestra y lo hacen los pueblos.” El avance de la causa social se puede detener momentáneamente pero nunca se puede parar. Nosotros que luchamos para un aumento global de la libertad y la libertad entendemos la necesidad de una denuncia total del golpe militar en Honduras. Las victorias democráticas y sociales en cualquier parte de la tierra son victorias que todos compartimos.

domingo, 28 de junio de 2009

MANIFEST DIA DE L'ORGULL GAI 2009

El dia 28 de juny, en molts països es celebra el dia de l’orgull gai, lèsbic, transsexual i bisexual. L’origen d’aquest dia es remunta al 28 de juny de 1969, quan a un bar de New York anomenat Stonewall, el col·lectiu homosexual va decidir enfrontar-se a la policia pels fustigaments que patien donant lloc a la primera manifestació pública reivindicativa gay.

Avui en dia, l’homofòbia i la transfòbia continuen sent una xacra social. Tot i que a l’Estat espanyol, de la mà d’un govern socialista, es fan passes de gegant cap a la igualtat de drets i la tolerància, la lluita contra l’homofòbia i la transfòbia ha de continuar.

Des de la JSC pensem en l’educació com un espai cabdal per la formació de la futura ciutadania. Per aquest motiu volem fer èmfasi en la necessitat de combatre l’ homofòbia i la transfòbia des de les aules de secundària, on malauradament hi ha infinitat d’adolescents víctimes de la violència i la ignorància dels seus companys i companyes. Els perjudicis i la intolerància es combaten amb educació, convivència i respecte vers la diversitat.

La intransigència de l’heterosexualitat hegemònica, i les estructures patriarcals en les que es fonamenta, suposen un escull en aquesta lluita contra l’homofòbia i la transfòbia. Són el mal a vèncer per assolir una societat on la identitat sexual sigui un motiu d’orgull i no de repressió.

Per tot això des de la JSC instem a la lluita contra l’homofòbia i la transfòbia i reivindiquem:

• Educar en el respecte i la tolerància a la diversitat des de les aules.
• Un esforç de les institucions educatives per combatre l’homofòbia i la transfòbia en el seu sí.
• La necessitat de l’assignatura d’educació per la ciutadania com a eina de comprensió i respecte de la realitat diversa de la sexualitat.
• Un canvi de model en l’educació sexual que trenqui amb els patrons normatius de l’heterosexualitat hegemònica, i que vagi més enllà de la prevenció. Es necessària una pedagogia de la sexualitat global i inclusiva.


Per què som

JOVES I LLIURES

IUSY condena golpe de estado en Honduras


La Unión Internacional de Juventudes Socialistas, formada por más de 147 organizaciones juveniles políticas a nivel mundial, REPUDIA DECIDIDAMENTE EL GOLPE DE ESTADO PERPETRADO EN HONDURAS.

La IUSY, ante la anti democrática alteración del orden constitucional en el hermano país de Honduras resuelve:

1. Condenar el golpe de estado perpetrado por las fuerzas armadas en confabulación con sectores económico - políticos corruptos en Honduras.

2. Exigir el respeto a la integridad física y moral de todo el pueblo hondureño que se encuentra movilizado en su país en defensa del Estado de Derecho.

3. Apoyar cualquier manifestación de resistencia pacífica y desobediencia civil ante el infame acontecimiento golpista..

4. Exigir la restauración inmediata del orden constitucional y el debido castigo a los responsables conforme las leyes y tribunales hondureños.

5. Conminar enérgicamente a todos los gobiernos de la región para que no solo se expresen contundentemente en contra del golpe de estado en Honduras, sino también se emprendan acciones concretas para restablecer el orden constituido en base el retorno inmediato del Presidente Zelaya al poder, como única solución al momento crítico que vive actualmente el pueblo hondureño.

http://www.iusy.info/

jueves, 11 de junio de 2009

Un triomf o el pròleg d’una derrota?

Article d'opinió publicat a TotTarragona.cat 11/06/09
No sóc molt donat a fer anàlisis postelectorals, ja que considero que el millor anàlisis es fer una ullada als resultats i acceptar-los, però els saltets al carrer Gènova de diumenge em van fer pensar en les paraules que dies abans havien pronunciat Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre.

El Sr. Rajoy va aventurar fa uns dies que arribarien als 25 escons i la Sr. Aguirre calculava que seria necessari obtenir 10 punts d’avantatge sobre el partit socialista per encarar amb tranquil•litat les pròximes eleccions generals (aquestes per les quals falten 3 anys i que alguns volen convocar des del 10 de març de 2008).

Una vegada contades les paperetes el PP ha obtingut 23 escons (2 per sota de les elucubracions de Rajoy) i un avantatge de tan sols el 3,72% (molt per sota dels desitjos de Aguirre), així doncs crec que si analitzem les seves afirmacions la seva alegria actual es un clar excés de sobreactuació.

Com deia, quan diumenge vaig veure a Rajoy votar el primer que vaig pensar és que aquest home havia guanyat les eleccions, després em vaig adonar d’una cosa: ell no es presentava, i es que ell tant sols guanya quan no es presenta.

Després mirant i assumint resultats vaig reflexionar sobre la situació i la veritat tenint en compte que Zapatero és el culpable de que tinguem quatre milions d’aturats, de que les famílies siguin a res de trencar-se per deixar avortar a les nenes de 16 anys sense permís patern (una altra fal•làcia) i de malbaratar a mans plenes el querosè dels avions Falcon per les seves taboles electorals... (total que importa la seguretat del president en un país que pateix el terrorisme, segur que cap altre polític de cap partit va utilitzar el transport oficial que té a disposició pel seu càrrec ni va fer ús de la seguretat personal que l’estat els atorga...) doncs tot i això, el Partit Presumpte tant sols ha tret dos diputats més que el partit socialista. De veritat que es per celebrar-ho?

Molts hem treballat amb il•lusió per a que els socialistes guanyessin al PP, però en això ha quedat en una mera il•lusió.

Personalment crec que no es pot demanar un resultat millor donada la situació actual i la que esta caient a nivell econòmic. Amb els milions d’aturats mirant a les urnes, amb els conservadors remuntant a tota Europa i amb les enquestes negant possibilitats als governs de molts països teníem molts factors en contra per aconseguir una victòria. Si un partit al govern amb aquesta situació hagués guanyat les eleccions, tant sols es podria fer una cosa: demanar l’acomiadament immediat del líder de l’oposició.

Crec que ara hem d’assumir aquests resultats, que no podem considerar bons, doncs tant sols són bons quan es guanya o es remunten dades anteriors i no ha estat el cas. El meu anàlisis és que tot i que la ciutadania no considera culpable al govern de la greu situació econòmica, si reclama una actuació més contundent i eficaç per pal•liar-la.

Pel que fa als triomfadors de diumenge, crec que som davant un cas de triomf que pot confondre als triomfadors. Tinc la intuïció que mai un triomf fou tan clar pròleg d’una derrota. Estan contents perquè han guanyat per el mínim quan ells mateixos deien que podien guanyar per deu punts.

I té la seva lògica això que deien i no la té que estiguin tant contents amb 3,72 punts d’avantatge. I és que amb la lògica de culpabilitzar al govern de la crisis internacional emprada per l’oposició espanyola el que no s’entén és que el PP no guanyi per uns deu punts de diferència. És més comprensible que es castigui al govern si és que hi havia que castigar-lo, tot i que com ja deia abans personalment entenc que la ciutadania no ho acaba de veure tal i com al PP ho ven doncs dos diputats de avantatge és molt poca cosa, i més davant les acusacions de culpabilitat davant la crisis que s’han rebut.

Però com que m’agrada el fair play reconec la victòria dels populars i els felicito per l’èxit. Tots hem d’entendre que es un triomf d’ells, però el socialisme a Espanya no ha d’estar trist, el que ha de fer es preparar-se per continuar treballant, el primer que ha de fer es liderar el grup socialista europeu doncs és el partit socialista que millors resultats ha tret en aquestes eleccions de tots els països de la UE.

A més com tot té bones noticies, la millor es que al PP no es farà cap moviment per substituir a Mariano Rajoy, de moment. I dic de moment perquè encara queden algunes qüestions per resoldre: Aquest resultat obtingut pel PP és suficient per que Marino arribi a les pròximes eleccions com a candidat del seu partit?, L’ascens de Mayor Oreja, de la facció San Gil, Aguirre, Aznar ... contraria a Rajoy, pot provocar una major involució cap a l’extrema dreta al PP? ...

Rajoy de moment continuarà arrossegant vestits i espionatges. Rajoy tindrà que aguantar pressions de la seva extrema dreta amb cara d’alegria i fins i tot d’eufòria. Rajoy potser s’arriba a creure que aquestes eleccions han estat les internes del seu partit o unes generals.

Per últim els triomfadors han de recordar que quan els ciutadans saben que el seu vot no es tradueix en poder, voten d’una manera i quan els ciutadans saben que el seu vot significa poder concret ho fan d’altra. I a Espanya aquestes eleccions poden ser semblades però no iguals.

Jo com socialista estic amb un xic de felicitat, a Tarragona i Catalunya hem guanyat i bé. I a la resta de l’estat si aquesta victòria serveix per consolidar a Rajoy m’alegro, es veritat estic encantat de que Rajoy gaudeixi d’aquesta victòria del seus companys, doncs el triomf de Rajoy em sembla que em permetrà anar preparant la celebració de una nova majoria socialista en les pròximes eleccions generals, que li farem sóc un optimista.

martes, 2 de junio de 2009

CANVIEM EL COLOR D'EUROPA

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best WordPress Themes