jueves, 13 de agosto de 2009

Y alguno me pregunta ¿Por qué soy republicano?

A través de facebook me ha llegado un documento muy aclarador sobre el talante democrático del ciudadano Juan Carlos de Borbón.

En el siguiente enlace podemos encontrar la intervención del susodicho ciudadano en la Academia General Militar el 20 de febrero de 2005, aunque parezca mentira por sus palabras indignas de alguien que se autodenomine demócrata.

No lo colgaré entero pues como he dicho lo podéis encontrar en el enlace, pero no puedo resistirme a colgar el 3 párrafo:

“Resulta de justicia rendir en este momento tributo al esfuerzo de dos grandes soldados que pasaron ya a la Historia y que fueron los artífices del acontecimiento que festejamos: el general Primo de Rivera, creador de la Academia General Militar, y el Generalísimo Franco, su primer director.”

Es increíble que en el año 2009 alguien pueda defender la figura de un jefe de estado no elegido democráticamente, que además en uso de su cargo brinda honores y tributos a dos dictadores como Franco y Primo de Ribera.

Por esto y por mil motivos más hoy y siempre: ¡VIVA LA REPÚBLICA!

CANTO A LA LIBERTAD

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga LIBERTAD

Hermano, aquí mi mano
será tuya en mi frente
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar
huracanes de miedo
ante la LIBERTAD

Haremos el camino
en un mismo trazado
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando LIBERTAD

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga LIBERTAD

Sonarán las campanas
desde los campanarios
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan

Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
por empujar la historia
hacia la LIBERTAD.

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga LIBERTAD

También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver,
pero habrá que empujarla
para que pueda ser.
Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la LIBERTAD.

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga LIBERTAD.

jueves, 6 de agosto de 2009

On queda l'ètica personal i política?

Article publicat al Tottarragona.cat

Davant la resolució del TSJCV al “cas Camps” no valoraré la forma legal o judicial de l'acte dels jutges, més o menys amics de Francisco Camps, doncs s’ha de respectar l’Estat de Dret, però valoraré l'ètica i moral d’aquest polític.

Contrasta la barra demostrada per aquest personatge amb la responsabilitat assumida per altres polítics que sense ser acusats directament de cap delicte, però estan sota sospita alguns col•laboradors o coneguts van dimitir dels seus càrrecs en bé de la política i les institucions, fins que van ser aclarides les acusacions que sobre ells requeien.

A molts d’aquests no se'ls va culpar judicialment de res, però la seva ètica personal i política els va impedir seguir en el càrrec estant sota sospita.

Un exemple de dignitat, en contraposició al que representa Camps, va ser Demetrio Madrid, ex-president de Castella i Lleó, va dimitir del seu càrrec davant unes acusacions, un procés judicial i la inestimable pressió dels populars d'aquesta comunitat, acusat d'un presumpte delicte contra la llibertat i la seguretat en el treball. El Senyor Demetrio Madrid va dimitir i anys després va ser absolt pel tribunal per no trobar delicte algun en la seva actuació en l'empresa que dirigia abans de ser president de la comunitat. Però clar hi ha gent amb dignitat, ètica i responsabilitat, i també gent com Camps.

I es que tot i que el tribunal no ha reconegut cap delicte en la seva sentència, si que hi ha fets provats que, personalment opino, són reprovables social, política i èticament. El jutge instructor reconeix els fets pels quals es va imputar a Camps, però considera que aquests fets no tenen rellevància penal mentre que no establix relació entre els regals i un acte de prevaricació.

Al meu entendre aquesta resolució del Tribunal és negativa perquè assenyala un camí que ens duu a assegurar que el fet de rebre regals, en si mateix, no tanca un tipus penal si no té relació de causa a efecte amb concessions derivades de la potestat que s'exerceix, en relació amb un agraïment pels regals rebuts.

Segons el tribunal els regals que Camps i família van rebre no els van rebre per ser Camps president valencià. És més el seu amic de l'ànima donava regals a alcaldes, tresorers, consellers, diputats per pura casualitat. El seu “amiguito del alma” va tenir la sort de cobrar i organitzar esdeveniments per al Partit Popular i les administracions governades pels seus “amiguitos del alma” per pura casualitat. Ja veuen pura “casualitat”.

Crec que l'acceptació social d'una conducta, i més la d'un polític, no pot estar tan sols pendent de la antijuridicitat penal, que per pròpia definició és restrictiva. De fet hi ha moltes conductes que considerem reprovables o poc desitjables, però que no tipifiquem com penals (de vegades només com infraccions administratives o les deixem a la sanció social).

I trobat que és reprovable i poc desitjable que quedi provat, com ha quedat, que el president Francisco Camps va mentir al tribunal, va mentir a les Corts Valencianes i va mentir als ciutadans quan va assegurar que no havia rebut regals i que els vestits en qüestió els havia pagat ell, segur que no és delicte, però també estic segur que no és ètic, ni moral, ni sa per a les institucions.

Sóc dels que segueix pensant que Camps i molts altres més han de dimitir, perquè han comès accions poc honestes, que si bé no són constitutives de delicte als ulls del TSJCV, sí són poc saludables, admissibles i acceptables.

Ara toca confiar en el Tribunal Suprem i que aquest tribunal faci el seu treball sense caure en la sospita del amiguisme, el seguidisme, o la tolerància davant la corrupció política.

Per finalitzar una observació, perquè serà que gairebé sempre dimiteixen els que finalment no són condemnats i aquells que al final del processament judicial son condemnats són els que més s’arrepleguen a la seva cadira.

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best WordPress Themes