viernes, 29 de enero de 2010

Pensiones: Una visión desde la izquierda del socialismo.

Con estas líneas quiero mostrar mi desacuerdo con la propuesta de aumentar hasta los 67 años la edad de jubilación de forma lineal. Es decir sin tener en cuenta el tipo de profesión y de desgaste físico y personal del puesto de trabajo, pero además creo que en todo caso se debería incentivar la elección de esa vía, pero no obligar al todo trabajador a jubilarse a esa edad.

Creo que si no se expone de otro modo y no se cambia esa propuesta, lo que nos quedaría es una coacción a la clase trabajadora.

Creo que antes que esta medida sería necesario potenciar un endurecimiento de las condiciones para acceder a los expedientes de regulación de empleo e incentivar a los trabajadores que quieran retrasar de manera voluntaria su jubilación, pues entiendo que no todos los trabajadores requieren de las mismas condiciones físicas y mentales para desarrollar su labor.

Creo que es un error este cambio de opinión del gobierno frente a lo que venía siendo el posicionamiento tradicional del socialismo en España.

En mi opinión es una propuesta exagerada e inasumible desde los postulados de la izquierda política.

Esta propuesta no viene a cuento en este momento, cuando el Fondo de Reserva de la Seguridad Social continua con superávit, dando con un canto en los dientes a todos los agoreros que durante décadas llevan diciendo que el sistema quebraría.

Veo más necesario potenciar el acceso al trabajo de los jóvenes que hacen cola en las listas del paro y acabar con las prejubilaciones a costa del erario público, que alargar el periodo de años laborales de todos y cada uno de los trabajadores del país de forma lineal.

Espero que el gobierno rectifique como parece ser que el Ministro Corbacho ya ha orientado, pues sino sería un paso a la derecha difícil de perdonar.

lunes, 25 de enero de 2010

Haití, mirant més enllà del terratrèmol.

Manifest de la JSC sobre la catàstrofe a Haití.

El passat 12 de gener la tragèdia va esclatar a Haití arrel d’un devastador terratrèmol que va assolar el país. La Joventut Socialista de Catalunya expressa la seva esperança en que els esforços d'ajuda siguin capaços de reduir i minimitzar la pèrdua de vides i la misèria derivades de la catàstrofe. Els ciutadans del món han respost amb valentia i suport, però Haití requerirà d’un compromís sostingut de la comunitat internacional per tal de reconstruir-se. Només la pressió permanent de la ciutadania s'encarregarà d'obligar els governs per dur a terme una política exterior solidària amb el país. El món li deu a Haití un deute històric.

Els desastres naturals no es poden evitar. Però la pèrdua de la vida i la misèria poden ser minimitzades mitjançant la preparació per al desastre. Haití ja ha patit milers de morts amb l’ huracà Jeanne el 2004, i el Katrina al 2005, ambdós van confirmar la importància de comptar amb una sòlida infraestructura pública en els països que pateixen catàstrofes d’aquesta mena. Haití va ser i continua sent extremadament vulnerable. Lluny de ser la culpa del poble haitià, Haití ha estat sistemàticament explotada durant segles pel colonialisme i el neocolonialisme.

La República d'Haití va néixer d'una revolució d’esclaus, convertint-se en la primera nació independent d'Amèrica Llatina i el primer país en abolir l'esclavitud a les Amèriques. Haití va oferir refugi a Simón Bolívar durant la seva lluita per alliberar el continent. Per gosar ser lliures, Haití va ser envaïda successivament per francesos, anglesos, i espanyols. Touissant Louverture, el líder heroic de la Revolució d'Haití va morir en una presó francesa, i la jove República va haver de pagar fortes indemnitzacions a aquest país.

Haití va seguir sent víctima de la diplomàcia occidental, que va assolir la seva màxima expressió en una ocupació nord-americana des del 1915 fins el 1934. Més recentment, el president Aristide va ser expulsat del país amb la complicitat dels Estats Units, França i Canadà al 2004 en circumstàncies que recorden molt a la sortida il•legal del President Zelaya d'Hondures al 2009. Aristide s'havia resistit als esforços per privatitzar les empreses estatals i havia demanat una reparació històrica a la República francesa.

A causa del terratrèmol, el control de facto d’ Haití, és probable que passi a mans del la IV Flota d’Estats Units, que va ser recentment desplegada a la zona. La presència nord-americana a Haití ha de donar pas amb la màxima celeritat a un enfortiment de la missió multilateral sota els auspicis de les Nacions Unides. La JSC exigeix la immediata anul•lació del deute d'Haití i un paquet financer equivalent incondicional a Haití del 100% del seu PIB en un període de cinc anys com a mesures econòmiques necessàries pel seu futur desenvolupament i reforçament de les seves institucions i democràcia. D’igual forma els països del món desenvolupat, especialment els seus ex-colonitzadors, haurien de proclamar un política d’estrangeria fortament generosa amb la migració haitiana.

Mentre els ulls del món avui miren a Haití, hi ha molts altres països que reben molta menys atenció, però no per això menys vulnerables. Les actuals i passades estructures econòmiques i institucionals segueixen sent les culpables. La JSC està convençuda de que el que es requereix és una reforma profunda de les nostres institucions financeres internacionals i un enfortiment de les estructures polítiques, en especial les Nacions Unides.

Si no fem les reformes necessàries pel desenvolupament dels països subdesenvolupats i l’equilibri institucional mundial, l’actual statu quo farà per moltes parts del món que les catàstrofes i les crisis tinguin conseqüències devastadores per les seves poblacions.

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best WordPress Themes