jueves, 27 de mayo de 2010

Tarragona 2010: Camí cap al progrés


Article publicat a delcamp.cat

Ja porto un temps escoltant l’oposició política de Tarragona i a certa part de la societat civil molt propera a aquesta oposició, dient que la ciutat està molt malament, que la ciutat te dèficits, que és qüestiona la capitalitat, que les infraestructures estan malament, que falten serveis, en general després de 18 anys els ha donat per dir que tot el que van fer estava malament.

Per contra jo els diré que sóc més optimista, tot no ho van fer malament, algunes coses les van plantejar bé, i per sort d'allò que van fer tant malament i que ara critiquen, es comença a solucionar gracies a la gestió de l'actual equip de govern.

I es que tenen raó en algunes coses, els convergents que van governar la ciutat de Tarragona durant 18 anys, de la maneta dels populars els darrers 8 anys, van deixar-nos una ciutat amb falta de biblioteques, tant sols una provincial, quan li pertoquen tres municipals, sense espais pels joves, sense zones per concerts, bruta, amb els espais verds i jardins descuidats, amb problemes de mobilitat i aparcament, sense solucionar el tema del ferrocarril, sense fer les escales mecàniques que uneixen la rambla amb la part baixa, amb els centres cívics deteriorats, sense un veritable centre cívic al centre de la ciutat, l'obra del mercat iniciada i mal projectada, l'edifici de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil en mans del Govern central, l'enllumenament de la ciutat incomplint la normativa, els carrers fets una porqueria (bruts i amb lloses trencades), els barris deixats de la mà de Déu... Podria continuar una vida. Té raó l’oposició quan diu que la ciutat té moltes deficiències i falten moltes coses per fer i finalitzar, però s’obliden de dir que els culpables de que la ciutat es trobi així son ells.

Durant els darrers 3 anys de Govern, amb el PSC al capdavant, la gestió ha estat limitada i determinada per totes aquestes herències hereves del govern Nadal, que juntament amb la mala situació econòmica no han permès fer tot el que es desitjava, però no obstant, es poden enumerar molts avenços que ja estan projectats i s'estan iniciant o bé ja estan fins i tot inaugurats: entre d'altres s'han posat en marxa les escales mecàniques que uneixen amb la part baixa, s’han creat gairebé 900 places d’aparcament dissuasori a les entrades de la ciutat, s’ha recuperat el Banc d’Espanya per ús municipal, s’està negociant la cessió de l’antiga caserna de la Guardia Civil, s'està millorant l'estat de parcs i jardins de la ciutat, i fent tanques per a les nits, s’ha invertit en la rehabilitació dels centres cívics, s’han canviat centenars de fanals de tota la ciutat, s’ha projectat un espai a l’Antiga Tabacalera, per a joves (Capsa Jove), per músics, per a pintors, etc...

En general s’estan solucionant molts dels problemes que desgraciadament els que ara critiquen no van saber solucionar quan els tocava governar, tot això i més en menys de 3 anys, el 2010 crec que ha estat un bon any per Tarragona, ja que s’han desencallat problemes històrics de la nostra ciutat i es comença a mirar cap un millor futur de la nostra ciutat.

Alejandro Caballero és Secretari d'Acció Territorial i Associacionisme del PSC de Tarragona.

jueves, 13 de mayo de 2010

“MESURES PER LA REDUCCIÓ DEL DÈFICIT”


El dimecres 12 de maig el president del govern va anunciar en el Congrés diverses mesures per tal d’aconseguir una reducció del dèficit.

A continuació, us les enumerem i en fem un breu comentari, de les que tenen més efecte sobretot en les polítiques socials.

MESURES

1. Reducció de les retribucions del personal del sector públic en un 5% de mitjana el 2010 i congelarles el 2011. La rebaixa serà proporcional als ingressos.

2. Reducció en un 15% del sou dels membres del Govern.

3. Se suspèn per al 2011 la revalorització de les pensions, menys en el cas de les no contributives i les mínimes.

Aquest aspecte representa una ruptura respecte al discurs mantingut pel govern, tot assumint una congelació de les pensions, si bé no de les més baixes. Des de la JSC, la considerem una mesura que pot arribar a ser contraproduent i que pot portar a generar més dubtes sobre la suposada solidesa del sistema públic de pensions.

4. Eliminació del règim transitori per a la jubilació parcial previst en la llei 40/2007.

5. Eliminació del xec nadó de 2.500 euros a partir de l'1 de gener del 2011.

Val a dir que no era una mesura gens progressiva, ja que valorava a tothom per igual. S’haurà de veure la lletra petita d’aquesta mesura, però hagués estat bo mantenirla per aquelles famílies amb rendes més baixes o famílies monoparentals.

6. Adequació del nombre d'unitats dels envasos de medicaments per ajustarlo a la durada estandarditzada dels tractaments. Es podran dispensar unidosis mitjançant el fraccionament dels envasos.

7. L'ajuda oficial al desenvolupament es reduirà entre el 2010 i el 2011 en 600

milions d'euros.

No és una bona notícia, ja que les conseqüències d’aquesta retallada caurà directament en aquells que més ho necessiten. Sens dubte, un dels efectes més directes de la crisi, és l’increment de les diferències entre rics i pobres i mesures com aquestes no ajuden a solucionarho.

8. Es preveu una reducció de 6.045 milions d'euros entre el 2010 i el 2011 en la inversió pública estatal.

Amb els diversos plans E impulsats per l’Estat s’ha donat un increment important en la inversió pública per compensar precisament el minvament de l’activitat privada. S’haurà de veure de quines inversions concretes es tracta la reducció, però considerem prioritari el manteniment de la inversió pública en aquells aspectes que podem permetre un increment de la nostra productivitat i del valor afegit: infrastructures i I+D.

9. Previsió d'un estalvi addicional de 1.200 milions d'euros per part de les comunitats autònomes i entitats locals.

10. Les sol∙licituds per a dependència s'hauran de resoldre en sis mesos i s'eliminarà la retroactivitat.

Sens dubte, és la mesura que creiem més negativa. Les sol∙licituds de dependència s’han tramitat amb molta lentitud per manca recursos i per també pals a les rodes de certes C.C.A.A. Per tant, és injust que es castigui al ciutadà per problemes de l’administració i en aquell aspecte que és una de les banderes socials del socialisme català i espanyol: tenir cura dels dependents.

Per tant, des de la JSC, i a manca de més concreció en les mesures explicitades, entenem la necessitat de la reducció del dèficit públic com a mesura estabilitzadora de les finances públiques, però en cap cas no l’assumim com una finalitat de la política econòmica i més si afecta a aspectes transcendentals. És per aquesta raó que mostrem les nostres reserves explicitades anteriorment i estudiarem amb atenció el detall de les mesures.

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best WordPress Themes