jueves, 8 de julio de 2010

La sentència

Article publicat a delcamp.cat

El passat dilluns el Tribunal Constitucional va resoldre finalment (4 anys després) la sentència sobre el recurs del PP contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Aquesta sentència ha declarat inconstitucionals alguns dels 223 articles de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en concret fragments de 13 articles i un totalment.

Els socialistes ja havíem advertit que l'actual composició d'aquest Tribunal no tenia l'autoritat moral i la legitimitat política que seria desitjable per emetre una sentència d’aquesta transcendència.

Hem dit i continuem dient que aquesta composició del TC, amb la prorrogació del mandat d’alguns jutges, amb una vacant per defunció i la recusació clarament política d'un dels jutges eren motius més que suficients per a què els actuals components del tribunal no dictessin la sentència.

A més, considerem que a pocs mesos de les eleccions autonòmiques catalanes, aquesta sentència podria significar una interferència en el debat natural de la societat catalana, com de fet s'ha pogut visualitzar des de dilluns.

Creiem que aquesta sentència treu la raó al PP, que va impugnar 129 articles de l’Estatut i, alhora, hem de recalcar que alguns dels articles recorreguts havien estat aprovats en la seva literalitat per altres parlaments autonòmics en reformes estatutàries i recolzats pel PP, fent palesa la hipocresia dels populars un cop més i deixant clar que la seva única motivació per a fer la impugnació va ser una clara estratègia d’aquest partit per agredir a Catalunya i als catalans.

S'ha de ressaltar que l’Estatut ha estat declarat constitucional en la seva gran majoria, tot i que la sentència inclou algunes modificacions que no compartim. I tant abans com ara continuem defensant la constitucionalitat de la totalitat del text estatutari i recordem que el text va molt més enllà d'un articulat jurídic: l’estatut és un pacte polític que cal i caldrà que continuï sent el marc d'encaix de Catalunya a Espanya.

L'Estatut continua viu, segueix essent la llei de lleis catalana i es manté la vigència de la seva arquitectura fonamental i d'una immensa gran majoria del seu contingut. No s'ha de tornar cap competència ni està en perill el finançament.

Com no pot ser d’altra manera, malgrat no compartir-la, acatem la sentència del Tribunal, perquè el respecte a l'Estat de Dret és la condició indispensable de totes les societats per canalitzar i vertebrar les seves legítimes inquietuds i demandes. Però, alhora, reiterem la nostra convicció que Catalunya és una nació, per raons històriques i perquè així ho creuen i ho han expressat reiteradament els seus ciutadans.

El socialistes no renunciem, i la societat catalana tampoc ho farà, a les aspiracions de Catalunya contingudes en l'Estatut que van votar els catalans. Continuem defensant el contingut íntegre de l'Estatut, perquè l’Estatut d’Autonomia de Catalunya és per nosaltres el millor reflex de l’aspiració majoritària d’autogovern de Catalunya, l’expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya i el pacte entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals per definir l'encaix de Catalunya a Espanya a la llum de la realitat del segle XXI.

Davant la sentència defensem la unitat com la millor i indispensable via per defensar aquesta voluntat majoritària del poble català amb fermesa, determinació, serenitat i intel·ligència.

Hem d'evitar que la sentència d’un Tribunal sense autoritat moral desemboqui en un conflicte entre Catalunya i Espanya, perquè una eina com l’estatut, fruit de la concòrdia i la entesa no pot ésser utilitzada per la divisió i la confrontació.

En aquesta situació el President de la Generalitat, José Montilla, està liderant i liderarà la resposta del conjunt de Catalunya amb contundència i intel·ligència i caldrà que les organitzacions polítiques i socials i el conjunt de la societat civil catalana li fem costat amb determinació.

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best WordPress Themes