18:32
Alejandro Caballero Madrid
En l’actual context de crisi econòmica, el desnonament com a resultat del impagament de quotes de la hipoteca s'ha convertit en quelcom més habitual del que havia estat fins ara, amb el greuge que en la gran majoria de casos les hipoteques tenen un valor superior al de l'habitatge embargat i els antics propietaris veuen com se'ls embarguen altres béns o sous, amb el perill d'exclusió social que se'n deriva.
Per aquest motiu es dona la situació de que si una persona no és capaç de seguir pagant els rebuts de la hipoteca, l'entitat bancària li embargarà l'habitatge i el posarà a subhasta. Però l'afectat pel desnonament tindrà el deute viu si aquest supera el valor del immoble i haurà de continuar pagant-lo a més de fer front als interessos. Del contrari, el banc li retindrà la resta de béns disponibles.
S'ha de tenir en compte que sense comprador, l'entitat se'l podrà quedar, però només pel 50% del valor de taxació. La conseqüència d’aquest fet és que el propietari perd el pis, i clar haurà de buscar-se un lloguer, i llavors tindrà que pagar el lloguer, la meitat de la casa que encara deu i les costes del judici.
Actualment a Espanya hi ha uns 350.000 afectats i a Catalunya al voltant de 70.000 per aquesta situació.
És per això que crec que s’ha de legislar perquè si un ciutadà no pot pagar la seva hipoteca, entregui al banc el seu habitatge i amb això doni per cancel·lat el seu deute. Aquesta fórmula no és nova, ja existeix a països com els Estats Units o França.
Aquesta proposta és coneguda com "l'efecte sonall" perquè consisteix a anar al banc amb les claus del pis hipotecat i dir: “Quedi’s amb les claus i l’habitatge”, de manera que el deute queda anul·lat.
Perquè que això sigui viable s’hauria de reformar la Llei Hipotecària (sobretot l'article 105 i article 1911 del Codi Civil), per tal que només el bé hipotecat respongui com a garantia del pagament del crèdit concedit.
I també Incloure la dació (retard) en el pagament en el Codi Civil com a procediment preferent per tal de liquidar els impagaments d'un crèdit, que beneficiaria els posseïdors d’habitatges principals o familiars en casos d’insolvència sobrevinguda, és a dir, quan hi ha bona fe, però el propietari pateix de sobte problemes econòmics aliens a la pròpia voluntat que l’impedeixen fer front als pagaments.
Hem d’exigir aquestes reformes als nostres governants, perquè són mesures que ajudaran a reprendre la seva vida a aquelles persones a les quals la crisis esta afectant de forma més forta i directa.
Com socialistes hem de mirar per aquestes persones a les que la crisis del sistema financer i productiu ha engolit, no podem deixar que la banca s’aprofiti de la situació per enriquir-se quan van ser ells els que ens van ficar en aquesta situació, donant crèdits a tort i dret, sense mirar les garanties de pagament i valorant els pisos per damunt dels seus veritables preus.
Per aquest motiu es dona la situació de que si una persona no és capaç de seguir pagant els rebuts de la hipoteca, l'entitat bancària li embargarà l'habitatge i el posarà a subhasta. Però l'afectat pel desnonament tindrà el deute viu si aquest supera el valor del immoble i haurà de continuar pagant-lo a més de fer front als interessos. Del contrari, el banc li retindrà la resta de béns disponibles.
S'ha de tenir en compte que sense comprador, l'entitat se'l podrà quedar, però només pel 50% del valor de taxació. La conseqüència d’aquest fet és que el propietari perd el pis, i clar haurà de buscar-se un lloguer, i llavors tindrà que pagar el lloguer, la meitat de la casa que encara deu i les costes del judici.
Actualment a Espanya hi ha uns 350.000 afectats i a Catalunya al voltant de 70.000 per aquesta situació.
És per això que crec que s’ha de legislar perquè si un ciutadà no pot pagar la seva hipoteca, entregui al banc el seu habitatge i amb això doni per cancel·lat el seu deute. Aquesta fórmula no és nova, ja existeix a països com els Estats Units o França.
Aquesta proposta és coneguda com "l'efecte sonall" perquè consisteix a anar al banc amb les claus del pis hipotecat i dir: “Quedi’s amb les claus i l’habitatge”, de manera que el deute queda anul·lat.
Perquè que això sigui viable s’hauria de reformar la Llei Hipotecària (sobretot l'article 105 i article 1911 del Codi Civil), per tal que només el bé hipotecat respongui com a garantia del pagament del crèdit concedit.
I també Incloure la dació (retard) en el pagament en el Codi Civil com a procediment preferent per tal de liquidar els impagaments d'un crèdit, que beneficiaria els posseïdors d’habitatges principals o familiars en casos d’insolvència sobrevinguda, és a dir, quan hi ha bona fe, però el propietari pateix de sobte problemes econòmics aliens a la pròpia voluntat que l’impedeixen fer front als pagaments.
Hem d’exigir aquestes reformes als nostres governants, perquè són mesures que ajudaran a reprendre la seva vida a aquelles persones a les quals la crisis esta afectant de forma més forta i directa.
Com socialistes hem de mirar per aquestes persones a les que la crisis del sistema financer i productiu ha engolit, no podem deixar que la banca s’aprofiti de la situació per enriquir-se quan van ser ells els que ens van ficar en aquesta situació, donant crèdits a tort i dret, sense mirar les garanties de pagament i valorant els pisos per damunt dels seus veritables preus.
Posted in: Ideología,Política
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada