martes, 25 de octubre de 2011

El Corredor del Mediterrani

Després que la Comissió Europea designés el Corredor del Mediterrani com a infraestructura de transport estratègica per la Unió Europea, crec què en necessari que es donin a conèixer algunes veritats i informacions en relació al mateix.

Si aquesta designació ha estat possible és gràcies al resultat de la feina ben feta i del compromís ferm dels governs d’esquerres que han governat Catalunya i Espanya els darrers anys.

Hem de deixar clar que el Corredor del Mediterrani és avui una realitat, però en cap cas gràcies al PP o CiU que són els que van aprovar any darrera any, durant el govern dels primers, la paralització del Corredor del Mediterrani als pressupostos generals.

S’ha de recordar que els Governs de José Maria Aznar, que van comptar en tot moment amb el suport de CiU, van apostar en tot moment i de forma exclusiva pel Corredor central, i ho van fer amb el fot favorable de CiU a dues investidures i a 7 pressupostos generals de l’Estat.

Per això a alguns ens molesta, i molt, que de forma cínica, tant PP com CiU intentin apropiar-se d’un èxit pel que ells no van treballar ni en el seu origen ni en la seva negociació a Europa. Hem sembla un insult a la intel·ligència i a l’hemeroteca que ara persones com la Sr. Forns o el Sr. Jané, parlamentari i diputat de CiU respectivament, o el Sr. Fernández, candidat a diputat del PP, vulguin enganyar a la ciutadania dient que és gràcies a ells que aquesta fita s’ha aconseguit.

Però la realitat és que no ens pot sorprendre, la història es repeteix: el PP treballava contra Catalunya defensant únicament el Corredor Central amb el silenci còmplice de CiU, i ara tots dos, a les portes d’unes eleccions, volen fer creure el contrari. Com quan parlen dels acords del Majestic, però no diuen res dels notaris i del les falques publicitàries del PP a Andalusia i Aragó insultant Catalunya.

Toca dir la veritat, i les dades parlen per si mateixes. El Corredor del Mediterrani comença a ser una prioritat del Govern de Catalunya l’any 2003, quan el PSC arriba al govern, ja que fins aquell moment el Govern Espanyol no havia fet cap aposta per aquest eix estratègic de transport ni cap previsió d’inversió.

El convergents, que diuen que és una fita seva i que sempre van apostar pel Corredor, mai van condicionar els seu suport a Aznar per aquest tema, i és en canvi ara, quan ja s’ha aconseguit l’èxit per Catalunya, quan volen reclamar la paternitat d’un projecte en el que no varen creure i pel que no varen apostar mai.

La gent ha de saber que si avui som més aprop de fer realitat el Corredor del Mediterrani, que permetrà fer del nostre territori un centre logístic a nivell europeu, és gràcies a la determinació dels Governs d’esquerres encapçalats pels Socialistes a Catalunya i a Espanya.

Hem de deixar-nos de jocs, i mostrar la realitat, una realitat que en aquest tema, com en tants altres, demostra que cada vegada que PP i CiU pacten, perd Catalunya, però que quan arriben las fites que altres han treballat, sempre es volen sumar.

El dia 20 de novembre ens juguem que Catalunya continuí avançant, o que un nou pacte CiU-PP torni al nostre país a l’immobilisme i a les polítiques conservadores.

martes, 11 de octubre de 2011

Motivos para votar socialista (II)

En la línea del articulo anterior (Motivos para volver a votar socialista (I)) continuaré dando algunos motivos por los que considero que se ha de volver a votar socialista en las próximas elecciones.

Y quiero empezar explicando los logros conseguidos en materia educativa y que tan flagrantemente está atacando la derecha allá donde gobierna. Cuando hablamos de educación y de la importancia que los socialistas le hemos dado en nuestros años de gobierno se tiene que destacar que en 2004 el presupuesto en Educación era de 1.525M€ y en 2011 es de 1.981M€, un incremento más que considerable que se ha dedicado en casi su totalidad a la mejora de la educación pública.

Pero además todos los años sin excepción, el Gobierno socialista liderado por José Luis Rodríguez Zapatero ha aumentado el presupuesto para becas y ayudas al estudio. En 2004 se daban 739M€ y en 2011 se han destinado 1.603M€, lo que ha supuesto mucho más del doble de lo que dedicaba a este asunto los gobiernos conservadores.

Pero como si esto no fuera suficiente y en aras de la conciliación laboral y familiar se ha ampliado la Educación Infantil Gratuita a todos los niños de 3 a 6 años, y se han aumentado las plazas de 0 a 3 en toda España.

Estas mejoras sociales se han producido en una situación difícil, en un contexto de crisis económica mundial que ha obligado al gobierno a invertir en política de prestación social por encima de lo que se había venido haciendo para no dejar a nadie fuera de cobertura. En estos momentos la cobertura de desempleo es la mayor que ha existido nunca en España y cubre a cerca del 80% de personas en situación de desempleo.

Pero además en plena recesión económica y con la intención prioritaria de ayudar a las personas paradas que más lo han necesitado el gobierno socialista ha creado una ayuda temporal de 426€ para quienes agoten sus prestaciones por desempleo, para fomentar la formación de los parados. También se ha desarrollado un programa de captación profesional para personas en paro que carecen de ella con una ayuda de 400€. En último lugar en el ámbito de las prestaciones a los desempleados hemos de enfatizar en que gracias a este gobierno, los autónomos tienen derecho a cobrar el paro.

Y es que aunque algunos quieran vendernos la moto y decirnos que este gobierno ha recortado derechos, no cuela. Este gobierno, el gobierno socialista liderado por el Presidente Zapatero pasará a la historia como el gobierno de los avances y la consolidación en los derechos de la persona, incluso en una situación critica de crisis económica, se ha seguido ampliando el estado de bienestar.

Este es el gobierno que ha creado y mantenido vigentes durante la crisis la Ley de Dependencia, el Permiso de Paternidad, ha mejorado los derechos por maternidad, ha instaurado la Renta Básica de Emancipación para Jóvenes, ha creado una nueva ayuda económica para padres que trabajan fuera del hogar y que tienen hijos con cáncer, leucemia o enfermedad grave, ha implantado la protección y ayuda a las mujeres víctimas del maltrato de genero, ha reconocido la pensión a las parejas de hecho y ha ampliado los derechos en sanidad y dependencia a los españoles que viven en el exterior.

Creo que para un gobierno de 7 años y medio no ha estado mal y desde luego no es la gestión y herencia que deja un gobierno de recortes.

El 20N tenemos que conseguir que la ciudadanía se pregunte si el PP mantendrá estos derechos o impulsará políticas de este tipo o si bien van quitarnos y recortar derechos ya conseguidos. Hemos de recordar a los ciudadanos y las ciudadanas lo mucho que se ha avanzado en derechos de la persona y lo poco que puede costarles a los miembros de la derecha eliminar esos derechos.

domingo, 9 de octubre de 2011

L'entrada per l'esquerra

Estem vivint temps convulsos en els quals les desigualtats socials, les injustícies i la desocupació - especialment entre els joves - estan creixent.

Aquesta situació combinada amb una visió cada vegada més pessimista entre la ciutadania del que el futur ens té reservat ha donat, els últims anys, com a resultat un creixement electoral de la dreta populista, que els ha permès tenir presencia en molts parlaments europeus on sovint defensen postures racistes i autoritàries.

Aquesta crisi financera i econòmica ha dividit més que mai el món en rics i pobres, el que hauria d’haver donat com a resultat una intensificació de la lluita de classes a tot el món, terreny de debat i de pràctica política i d'activisme social indispensables per l'avenç de la justícia social i de la igualtat d'oportunitats.

Però l'esquerra política no hem estat capaços d'aprofitar-ho positivament. Hem vist com una petita elit s'ha beneficiat enormement de la crisi per l'acumulació d’encara més riquesa i privilegis i no hem estat prou contestaris davant aquest fet. Com a socialistes hauríem d’haver-nos plantejat desfer-nos d'un sistema que afavoreix uns pocs rics, mentre que empobreix a la majoria, desfer-nos d'un sistema que busca maximitzar beneficis a curt termini encara que sigui destruint el Planeta i la salut dels i les qui hi vivim en lloc de lluitar contra el canvi climàtic.

Però en els darrers mesos sembla que l’esquerra europea, especialment la socialdemocràcia està recuperant el terreny perdut en els últims anys. I no està recuperant la seva força per que sí, sinò perquè ha tornat a mirar als seus orígens i a l’arrel del seu discurs. Els socialistes i socialdemòcrates de tota Europa sembla que han obert els ulls i han visualitzat per fi, que anaven pel camí equivocat i que abraçar les tesis neoliberals com havien fet mitjançant la Tercera Via, els havia allunyat del que hauria d’ésser l’objectiu d’una socialdemocràcia d’esquerres i transformadora. I aquest allunyament dels principis els havia apartat de la seva base electoral, de la classe treballadora i assalariada.

L’esquerra socialdemòcrata ha tardat molt temps en donar respostes valides i creïbles, però sembla que comença a donar mostres de recuperació.

En aquests moments miro amb sana enveja el nou govern danès, una socialdemocràcia rejovenida i amb un discurs fresc i d’esquerres que ha pactat amb la resta de forces d’esquerra per construir un govern valent, que afrontarà la crisi des d’una visió d’esquerres i transformadora. Deixant a banda els programes d'austeritat que només han empitjorat la situació social, augmentarà la pressió fiscal a les grans fortunes i patrimonis, controlarà el sistema econòmic i financer; i busca lternatives vàlides i creïbles al sistema actual que tan sols porta injustícia i desequilibris.

Els socialistes d’arreu hem d’enfortir l'esfera pública en contra d'aquells que insisteixen en la privatització de béns comuns, doncs aquesta fòrmula com veiem a Catalunya i altres CCAA d’Espanya perjudica els més necessitats de la nostra societat.

Els majors efectes de la crisi actual han afectat als sectors més vulnerables de la societat. joves, dones, gent gran, persones properes a la jubilació, immigrants i minories, així com les persones pobres i sense possibilitats d'accedir a les mateixes oportunitats per desenvolupar el seu projecte personal de forma autònoma. Aquestes injustícies es mantindrien si no democratitzéssim i reorganitzéssim l’economia a nivell local i mundial i provocarien la fragmentació social que, al capdavall perjudicarien fins i tot les classes altes de la societat que, encara que només fos per això haurien de canviar els vells paradigmes.

Els militants de l’esquerra no podem perdre de vista el nostre objectiu de treballar per l'èxit d'una societat més igualitària i justa. Hem de buscar la prosperitat per al conjunt de la societat i hem de continuar treballant en la democratització de tots els sectors de la societat sense excepcions.

Ara més que mai la base social de l’esquerra hem de reclamar que els costos de la crisi la paguin els que la van provocar. Cal que demandem aprofundir en la redistribució de la riquesa i que no ofeguem el crit que demana més impostos als rics.

Per cert, a altres països, alguns d'aquests estan demanant contribuir més. Però encara estem esperant que a Catalunya i a Espanya se sentin veus d'alguns dels poderosos que vagin en aquesta direcció. Només veiem com els seus representants de la dreta política els rebaixa encara més els seus impostos.

Aquesta crisi, com totes, se superarà i donarà pas a una nova era de la Humanitat. I quan més aviat acabi, millor. I cal que aquesta nova etapa eviti períodes en què desenes milions de persones visquin, com ara, sense dignitat. Aquesta entrada en la nova etapa, vist el fracàs del capitalisme, només la pot protagonitzar l'esquerra. En altres paraules, amb la dreta és impossible superar la crisi que és igual a desigualtat. Mentre persisteixi aquesta, no podem donar per superada la crisi. Perquè només l'esquerra pot fer prevaler l'interès general per sobre del d'uns pocs i només l'esquerra pot repartir la contribució al bé comú en funció de les possibilitats de cadascú per assegurar la igualtat d'oportunitats.

miércoles, 5 de octubre de 2011

Motivos para volver a votar socialista (I)

Estos días de argumentos, contraargumentos, replicas y contrarréplicas, ante la cercanía de las elecciones generales, los militantes socialistas tenemos la obligación de dar argumentos a nuestros votantes para volver a votarnos y a los nuevos votantes para que elijan nuestra opción. Personalmente considero que el primer motivo para volver a votar socialista es que frente a los recortes de la derecha en educación, sanidad y servicios sociales, que han dado como resultado un aumento de las desigualdades, el partido socialista ha afrontado la actual situación de crisis económica con el único objetivo de mantener la viabilidad del estado de Bienestar y su nivel de protección.

Porque frente a los que dicen que los socialistas hemos recortado el estado de bienestar solo cabe una respuesta, eso es MENTIRA.

Si bien es cierto que se han tenido que tomar medidas difíciles como es la reducción de salarios de los empleados públicos, esta es una medida puntual y temporal que tiene como único objetivo mantener la viabilidad del estado de bienestar. También se han congelado las pensiones más altas, nunca se han reducido como se repite constantemente en algunos mentideros de la derecha mediática y política, pero a su vez hemos subido las pensiones mínimas a 3,5 millones de personas, y eso en los momentos más duros que ha padecido la economía mundial en décadas.

Y es que los socialistas tenemos una prioridad entre nuestros objetivos: mantener el Estado de Bienestar, ese sistema que permite que todos nosotros, independientemente de las facilidades o dificultades económicas que padezcamos, tengamos unas garantías como son la sanidad, la educación, la prestación de desempleo, la pensión de jubilación y muchas otras prestaciones de carácter social. Esas que tanto PP como CiU se estan encargando de eliminar, reducir o cuestionar en los últimos meses allí donde gobiernan.

Y es que a los que dicen que da lo mismo derecha o izquierda, a los que dicen que da lo mismo PP o socialista hay que recordarle que todos los años desde 2004, sin excepción, este gobierno ha destinado más de la mitad de los Presupuestos del Estado a Gasto Social, hecho que NUNCA había ocurrido antes. Este año exactamente se ha llegado al 58%. Esto supone que los socialistas hemos dedicado de media 40% más del presupuesto en gasto social de lo que hicieron los gobiernos del PP liderados por Jose Maria Aznar.

A lo que dicen que todos somos iguales hay que decirles que no es lo mismo congelar las pensiones más altas, que las mínimas y que además no es lo mismo congelarlas habiéndolas subido considerablemente cuando el periodo económico era más propicio, que haberlas subido lo mínimo como hizo el PP durante los años de bonanza para maquillar las cuentas del estado.
Tenemos que remarcar y dar a conocer que durante el mandato del gobierno socialista la pensión mínima ha crecido un 50%, ya que en 2004 la pensión mínima de viudedad con hijos era 384€ y hoy, en 2011, es de 695€, un 81% más. Que en 2004 la pensión media de jubilación era 654€ y ahora es de 919€. un 40% más. Que en 2011 las pensiones mínimas han seguido subiendo: un 2% y que solo se han congelado las superiores a las mínimas, y aun así también han subido un 1,3% al consolidarse la revalorización por IPC del año anterior. Y por finalizar con el tema de las pensiones destacar que han creado PENSIONES QUE NO EXISTÍAN para quienes padecen incapacidad permanente y tienen menos de 65 y 60 años.

Por hacer una comparativa con lugares donde gobierna la derecha podemos explicar que en países como Alemania están congeladas todas las pensiones desde julio de 2010. Y estuvieron también congeladas los años 2005 a 2006. Y en Suecia las pensiones han bajado en 2011 más de un 4%.

Y es que ante las mentiras de la derecha, datos y verdades contrastables, el gobierno socialista, como siempre, ha sido, es y será el garante de los derechos de las personas. Hay que recordar a la ciudadanía que todos los derechos sociales y laborales de este país han venido de la mano de los gobiernos socialistas. Y siempre han sido cuestionados desde la derecha.

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best WordPress Themes