domingo, 20 de julio de 2014

El moment de les idees i de les solucions

Ha perdut el meu candidat, però han guanyat el partit i la ciutadania”.  Aquesta frase resumiria el que per a mi ha suposat la consulta interna per elegir el secretari General del PSOE. “L’ideòleg té l’oportunitat de posar les seves idees en pràctica”, aquesta seria l’afirmació que millor definiria el que suposa l’elecció de Miquel Iceta com a Primer Secretari del PSC.

Tant a Pedro Sánchez com a Miquel Iceta els tocarà liderar els seus respectius partits en els moments més difícils de les darreres dècades pel socialisme espanyol i català, els desitjo sort i bona feina.

Després d’unes setmanes parlant molt de temes interns, però sense oblidar la societat, ara toca parlar d’idees, des d’una visió socialista que tingui clar d’on venim, qui som i quina alternativa per l’actual societat oferim a la ciutadania.

El problema del socialisme és que la gent ha deixat de veure’l com una eina útil per solucionar els seus problemes, i això ha succeït perquè hem deixat de pensar, proposar i actuar com s’espera dels socialistes. Hem de recuperar l’essència transformadora i no podem tornar a caure en el parany capitalista que ens ha fet, en ocasions, oblidar que nosaltres hem de servir a les classes treballadores i no als gran poders econòmics.

Els socialistes hem de demostrar que tornem a ser la punta de llança dels avenços socials, però també de la creació i redistribució de la riquesa, i aquest fet passa per ser capaços de dotar-nos d’un ideari que presenti una alternativa productiva i econòmica al actual sistema basat en les desigualtats i l’acumulació de riquesa en mans d’uns pocs. 

Hem de ser el què hem estat sempre: els defensors dels interessos de les classes populars, els únics que som capaços de combinar llibertat amb igualtat i, sobretot, els garants de què mai l’Estat deixarà a ningú abandonat a la seva sort en mans dels “mercats”. El vell somni de Willy Brandt, d’Olof Palme i de Salvador Allende.

Els i les socialistes hem de recuperar la credibilitat davant els nostres conciutadans i això sols ho aconseguirem demostrant que som útils per solucionar els seus problemes i que mai els enganyarem o fallarem.

sábado, 19 de julio de 2014

Sin justicia económica es imposible la justicia social

La juventud de nuestro país estamos siendo condenados por los actuales gobernantes al ostracismo laboral, sufrimos la invisibilidad como víctimas del sistema laboral injusto que nos han impuesto y nos obligan al exilio por la falta de una reacción efectiva y eficiente por parte de dichos poderes públicos.

Nos condenan al paro permanente, o en la mejor de las situaciones a tener unos trabajos que no nos garantizan una vida digna. Y por desgracia siguen inmóviles, inmutables y sin darnos soluciones. La juventud está siendo golpeada una y otra vez durante estos años de crisis, y parece que nadie está buscando soluciones validadas y aplicables al gran problema del paro juvenil. Análisis erróneos y  ocultación de la realidad es lo único que encontramos por parte de los gobiernos de la derecha tanto de Cataluña como de España.

La invisibilidad viene dada por la mala gestión por parte de ambos gobiernos de los servicios de ocupación y búsqueda de empleo para los trabajadores y las trabajadoras en paro. Por un lado nos encontramos con la eliminación de personas en situación de desempleo de las listas de parados por no ir a fichar a las oficinas de los servicios de ocupación, pero por otro lado disminuyen las plantillas de trabajadores que se dedican a las políticas activas de búsqueda de empleo, convirtiendo el SOC y el INEM en meras oficinas de gestión de prestaciones, obviando o eliminando la que debería ser la más importante de sus labores que es la de ayudar a los parados y las paradas a encontrar empleo, y es esta situación de mal funcionamiento la que provoca que la gente tras dejar de cobrar la prestación no vaya a renovar la inscripción.

Esta dura realidad se ve agravada por la destrucción del Estado del Bienestar que impone la ortodoxia neoliberal de la cual son lacayos el Gobierno de España y el Govern de la Generalitat.

Nos encontramos ante una sociedad que se desangra, viendo como los jóvenes más preparados académicamente se exilian en otros países en búsqueda de oportunidades laborales. Y los que no tienen formación o no disponen de los medios económicos para irse, se ven anclados a una realidad cruel que no les ofrece ninguna oportunidad presente o futura para mejorar su situación.

Sociedad enferma está en que solo importa el beneficio económico, y que no se preocupa de la justicia social y de la igualdad de oportunidades, sociedad enferma esta que condena a malvivir a sus jóvenes, sociedad enferma esta que tras formar a sus ciudadanos los expulsa por no ser capaces sus gobernantes de tejer un sistema productivo y económico donde primen las personas y no los beneficios de unos pocos.
Los socialistas no podemos seguir observando apacibles esta situación, debemos dar respuesta desde nuestros principios fundacionales, aquellos que buscaban una sociedad mejor, más justa, más igualitaria, en la que los hombres y mujeres consigan su total emancipación y realización personal.

Para conseguir esa justicia social debemos trabajar para conseguir una justicia económica, en la cual la redistribución de la riqueza y la no acumulación de la misma en manos de unos pocos sea uno de los ejes centrales de nuestra actuación política. Para ello debemos conseguir mediante cambios legislativos: justicia en las relaciones y condiciones laborales, cambiar el modelo productivo y aplicar una verdadera política fiscal socialista, donde prime la proporcionalidad y la progresividad fiscal, y donde nadie pueda percibir cantidades insultantemente altas mientras otros pierden sus empleos o ven reducidos sus ya de por si bajos sueldos.

Ante esta situación los socialistas debemos defender la aplicación de las medidas aprobadas hace un año, a propuesta de la Joventut Socialista de Catalunya i del Partit dels Socialistes de Catalunya, en el pleno monográfico de juventud del Parlament de Catalunya, que consistían en la instauración de una beca formativa para que los jóvenes permanecieran en Cataluña y la aplicación de un plan de choque contra el paro juvenil que se encuentra entorno al 56%. Este mandato parlamentario ha sido obviado y desobedecido por el Govern de CiU, por cierto gobierno al que apoya activamente ERC.
Hemos de proponer una restructuración de las oficinas de empleo, para que además de gestionar las prestaciones de desempleo, realmente sirvan como oficinas de búsqueda activa de empleo, que den servicios útiles a los parados para agilizar que se reincorporen al mundo laboral en las mejores condiciones posibles. 

Debemos proponer una reforma laboral, que recupere los derechos y deberes perdidos en las últimas reformas laborales, que devuelva a la negociación colectiva su papel como instrumento de regulación de las relaciones laborales frente al poder unilateral de los empresarios.

En la búsqueda de la justicia económica y el reequilibrio económico los socialistas también hemos de proponer techos salariales para los altos ejecutivos y directivos empresariales, en línea con la iniciativa 1:12 que se votó en Suiza, y que proponía que ningún empresario o directivo cobre en un mes más de lo que cobra en un año el trabajador con el salario más bajo de la empresa.

Se ha de trabajar en una legislación que tenga como objetivo exigir a los empresarios a destinar a inversión en I+D+i y nuevas áreas productivas parte de los beneficios, para generar nuevos lugares de trabajo y mejorar el valor añadido del tejido productivo. Así como acometer planes de formación y cualificación profesional para garantizar el acceso o permanencia en el mundo laboral.


Estas son propuestas concretas que los socialistas debemos liderar ante los gobiernos de derechas que nos gobiernan en Catalunya y en España, que parecen tener como objetivo máximo que los trabajadores y trabajadoras, las clases populares, sean las únicas que paguen la crisis que los poderes económicos han generado. Los socialistas, debemos defender el derecho a una vida digna de esos cientos de miles de jóvenes que se están viendo obligados a exiliarse y a los que sus gobernantes, CiU y PP, no saben o no quieren darles respuesta, hemos ser la alternativa transformadora que la juventud reclama y necesita. 

martes, 1 de julio de 2014

SOCIALISTES DEL CAMP DE TARRAGONA DONEN SUPORT A TAPIAS COM A SECRETARI GENERAL DEL PSOE

Càrrecs locals i militants de base del PSC i de la JSC donen suport a José Antonio Pérez Tapias i explicaran la seva candidatura al territori per aconseguir guanyar la consulta per elegir al Secretari General del proper dia 13 de juliol.

En les darreres setmanes militants del Camp de Tarragona han formant un equip que dona suport i treballa activament a la candidatura de José Antonio Pérez Tapias, que aspira a liderar el PSOE guanyant les primàries internes que estan convocades pel pròxim dia 13 de juliol. El grup està format principalment per militants de base del PSC i de la JSC, i alguns líders locals de la formació socialista en diferents municipis del territori.

En les darreres setmanes es va fer la recollida d’avals, en la que un total de 128 militants del PSC i 43 de la JSC van donar suport a la candidatura de Tapias, encara que van ser molts més els que van mostrar interès per la seva candidatura i les seves propostes. Aquest resultat va permetre situar-se en la recollida d’avals per davant de la candidatura de Pedro Sánchez i just darrera de Eduardo Madina, ambdues candidatures amb un fort suport del aparell dels socialistes al territori.

Els seguidors de Tapias al Territori defensen la seva candidatura perquè “representa el discurs més d’esquerres i més proper a les necessitats del partit i de la societat, i no ve d’ara, Tapias fa anys que defensa aquest posicionaments, no és una creació del màrqueting electoral ni ha canviat el seu discurs per guanyar vots a les primàries”. Segons defensen “Tapias representa una renovació total del discurs socialista, recuperant l’essència de la que mai s’hauria d’haver allunyat, però a la vegada innovant i adaptant-se a les necessitat de la nostra societat”. 

Segons expliquen, per Tapias les prioritats immediates són “lluitar contra l’atur amb polítiques econòmiques socialistes, davant l’antipolítica neoliberal, reconstruir l’estat social que la dreta esta aniquilant, tot potenciant la sanitat i l’educació pública com a pilars de l’estat de benestar.  Per fer-ho possible té molt clar que s’ha de treballar per una reforma fiscal, que ens deixi una fiscalitat justa, sense privilegis per les rendes del capital, aplicant progressivitat fiscal i eradicant el frau fiscal, l’evasió fiscal i els paradisos fiscals”.  També “és un gran defensor de les llibertats individuals i les polítiques d’igualtat. I té molt clar que a Espanya i també a Catalunya ens fa falta un gir cap a la radicalitat democràtica, una democràcia inclusiva per una societat pluralista, com és la nostra, que afavoreixi la convivència, i que s’han de donar passes decidides per aconseguir la laïcitat de l’estat”.

Els i les socialistes tarragonins que donen suport a Tapias volen destacar “el seu alt grau de compromís amb la reforma de l’Estat de les autonomies, per aconseguir un Estat Federal Plurinacional. Mitjançant un procés de reforma de l’Estat autonòmic en clau de federalisme social, cooperatiu i pluralista, així com el reconeixement de les nacions existents a l’Estat Espanyol”.  Per aquest motiu des de fa anys defensa també que “s’ha de promoure la apertura d’un procés constituent per renovar el pacte constitucional, que possibiliti aquests avenços a nivell econòmic, social i territorial, que donin solució als problemes existents avui dia”.

Finalment cal destacar que per Tapias “el partit socialista ha de ser dels ciutadans i les ciutadanes, s’ha de reubicar a l’esquerra i ha d’orientar la seva acció política de manera decidida cap al diàleg amb els moviments socials, amb la resta de forces de l’esquerra i les organitzacions de treballadors”.
És per aquests motius, que molts i moltes militants socialistes del territori veuen en Tapias l’esperança del canvi i la recuperació del partit socialista.


Entre la militància amb càrrecs interns que donen suport podem trobar-ne a: Rocio Léon, secretaria d’Acció Política del PSC a Tarragona, Ana Santos, Secretaria de Polítiques de les Dones i Igualtat del PSC a Tarragona, Cristóbal Ramírez, Portaveu del Grup Municipal Socialista a Constanti, Yolanda Almagro, regidora i primera secretaria del PSC a Calafell, Sofia Acosta, Sec. d’Organització de la JSC a les Comarques Tarragonines, Xavier Sabaté, diputat al Parlament de Catalunya, Eloi Menasanch, Primer Secretari de la JSC a Tarragona, Marc Liria, Sec. d’Organització de la JSC a Tarragona, Alberto Castillo, Primer Secretari de la JSC a Reus, Fco. David González, Secretari de Nova Ciutadania de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, Vale Pino, Secretari d’Organització del PSC a Torredembarra, Ramon Ferré, Portaveu del Grup Municipal Socialista a Calafell o Alejandro Caballero, Secretari d’Acció Política de la Executiva Nacional de la JSC.

viernes, 13 de junio de 2014

Resolució a favor de la República i la convocatòria d’un referèndum per consultar el model d’Estat.

Resolució que he defensat avui 12 de Juny de 2014 i ha estat aprovada pel Consell de Federació del PSC del Camp de Tarragona. 

Com a militants del Partit dels Socialistes de Catalunya i de la Joventut Socialista de Catalunya volem manifestar el nostre posicionament contrari a l’aprovació de la Llei Orgànica  per la que es vol fer efectiva l’abdicació de Juan Carlos de Borbón com a Rei d’Espanya, així com determinar el que creiem que és el camí que ha de seguir el nostre partit davant la qüestió del model d’Estat, donat que una gran majoria de militants i votants socialistes donem suport a la República Federal al considerar-la la millor i única opció que respecta els principis ideològics del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Considerem que l'abdicació, el passat dilluns 2 de juny de 2014, de Juan Carlos I de Borbón obre una nova etapa en el període constitucional a Espanya, i tot i que som conscients que aquesta Llei Orgànica només va dirigida a fer efectiva l’abdicació del Rei, no podem ignorar la immensa càrrega simbòlica que implica aquesta votació.

Al maig de 1978 quan es portava a tràmit l'avantprojecte de la Constitució Espanyola, els representants electes del Grup Socialista a les Corts es van abstenir al tercer paràgraf de l'article primer, al qual s'establia la Monarquia parlamentària com a forma política de l'Estat espanyol.

La raó per la qual els socialistes van optar per aquest posicionament es deu a les arrels històriques i la tradició republicana dels mateixos, sense perjudici de la col·laboració futura amb la corona com a institució i el respecte a allò que majoritàriament sortís de les cambres legislatives. En paraules del diputat Luís Gómez Llorente, que va defensar el vot particular del PSOE a la Monarquia, es va fer "por honradez y por lealtad a nuestro electorado", és a dir, un posicionament no només per raons teòriques, sinó també històriques.

El pacte de l’any 1978 de Monarquia per democràcia, s’ha vist superat per la pròpia història. La transició va quallar i la democràcia a l’Estat Espanyol avui dia està consolidada, tot i  que molts la perceben com a llunyana.

Ens trobem avui davant d'un nou escenari i amb un sistema polític totalment diferent del de fa 35 anys. La manca de confiança de la ciutadania envers els partits polítics i les institucions de l’Estat és la realitat amb què avui ens trobem.

La degradació d’aquesta relació troba la seva arrel en la corrupció i en la sensació que res pot canviar i que la Constitució Espanyola ha esdevingut un topall per a què res canviï, en comptes de ser la garant efectiva dels drets i les llibertats de la ciutadania. 

La Constitució no pot servir exclusivament com un mur de contenció davant de les tensions territorials i davant de la reclamació per part de la ciutadania de ser escoltada i de més democràcia.

Aferrar-se a l’immobilisme, tot defensant l’status quo, només farà créixer aquesta llunyania entre la ciutadania i la socialdemocràcia. Precisament l’escenari amb el qual avui ens trobem és una ciutadania que vol participar de manera directa de les qüestions d’especial rellevància política i no vol restar sotmesa a ser simple espectadora.

Per això entenem que la posició del Grup Socialista al Congrés hauria d’haver estat la mateixa que al 1978. Entenem que per a ser fidels a les nostres idees, història i projecte polític no s'hauria d’haver donat suport a la "Ley Orgánica de Abdicación del Rey" que entre altres coses vol regular que "se produzca la sucesión de forma automática".

Es per aquests motius que vam demanar als nostres representants que votessin de forma negativa aquesta proposta de llei, ja que consideràvem que com a socialistes, demòcrates i republicans no podíem permetre que els diputats del nostre partit emetessin un vot afirmatiu a una llei la lectura de la qual és d’assentiment a la institució monàrquica.

Són molts i diversos els arguments pels quals un partit socialista, d’esquerres i progressista no pot de cap de les maneres donar suport a una institució antidemocràtica, discriminatòria, anacrònica i absurda. I com ja hem mencionat les demandes generals de més democràcia per part de la societat i els nostres potencials electors no passen en cap cas pel suport a la monarquia.

Les darreres eleccions ens han demostrat que perdem suport de l’electorat precisament per la nostra desconnexió amb la realitat. Són, per tant, accions com aquestes les que desencisen els nostres votants i, lògicament i amb molta més importància, a la nostra militància.
Ens trobem davant d’un moment històric que marcarà de ben segur els propers trenta anys d’història de l’Estat Espanyol.

Per això creiem que els socialistes hem d’abanderar les reformes que demanda la societat. L’abdicació del rei Juan Carlos de Borbón en el seu fill no solucionarà els problemes que l’Estat Espanyol té damunt la taula.

La militància socialista considerem que és urgent i imprescindible la reconstrucció democràtica i institucional, i aquesta només podrà produir-se en el marc d’una nova transició, que inclogui un referèndum, on es doni la paraula a tota la ciutadania i pugui manifestar si vol una monarquia parlamentària o bé una República.

Un referèndum consultiu emparat en l’article 92 de la Constitució Espanyola que doni pas, si la ciutadania aixì o vol, a un procés constituent per definir un nou model d’Estat i un nou model social, fiscal i territorial.

Per això reclamem reobrir el debat constitucional per afrontar tots el problemes que el sistema pateix, un nou model d’Estat decidit per sufragi universal de la seva ciutadania i no de caràcter hereditari.

Entenem la República com un model més deliberant, més participatiu i de més control ciutadà sobre totes les institucions inclosa la figura del Cap d’Estat. Però reclamem una segona transició que abordi altres qüestions urgents i essencials que desafien l’Estat, tals com l’organització territorial de l’Estat en un sentit federal, una profunda renovació de l’Administració, blindar els serveis públics a la constitució o la laïcitat. En definitiva un nou pacte que inclogui la ciutadania, especialment les generacions que no van votar la constitució l’any 1978. Només així podrem endegar la regeneració que les institucions i la política necessiten.

Per aquest motiu reclamem que tant el PSC com el PSOE es situïn en un clar posicionament republicà i defensin l’arribada de la república, als seus programes polítics, electorals i a les cambres legislatives amb la seva activitat política, tot reclamant:

-   Que s’iniciïn els mecanismes i processos necessaris per realitzar un referèndum consultiu emparat en l’article 92 de la Constitució Espanyola.

-   Que s’iniciï un procés que permeti que en els propers anys els socialistes liderin un canvi constitucional per a l’assoliment d’una república.

El nostre Partit, la nostra militància i els nostres votants no es mereixen més errors. Es feina de tots reconstruir el projecte socialista i aquesta és una oportunitat per començar.


Salut, socialisme i REPÚBLICA!

Renovació, Regeneració, Reconstrucció i Reactivació del PSC

Resolució que he defensat avui 12 de Juny de 2014 i ha estat aprovada pel Consell de Federació del PSC del Camp de Tarragona. 

El PSC porta caient en suport ciutadà des de les eleccions autonòmiques de 1999, només amb dues excepcions les eleccions Generals de 2004 i 2008.
És evident que per poder ser hegemònic políticament, abans cal ser-ho socialment, i és obvi també que el PSC ha perdut gairebé totes les connexions amb les entitats, la societat civil, les associacions culturals, socials, el teixit productiu, el món educatiu i el moviment veïnal.
Els resultats de les dues darreres  eleccions, al Parlament de Catalunya i al Parlament europeu, confirmen i consoliden encara més aquesta tendència. Un suport popular d’un 14 per cent dels vots confirmen que el PSC ja no és un gran partit, ni el partit central de l’esquerra catalana.
Ens els darrers temps ens hem empetitit per tots els costats. I no podem afrontar en aquestes condicions les eleccions municipals del maig de l’any vinent.
Però avui el que ens cal és plantejar bé el futur del nostre partit, no ens trobem en un moment en el que puguem dedicar-nos a fer simples operacions de maquillatge. És un moment de calma, seny, reflexió i diàleg. 

Per aquest motiu els i les socialistes del Camp de Tarragona entenem que el millor en aquest moment és que el diumenge s’elegeixi una gestora liderada per unes persones de consens.

Aquesta gestora ha de conduir el procés pre-congressual i facilitar les dinàmiques necessàries perquè aquest sigui un veritable congrés de regeneració del PSC: projecte clarament d’esquerres i social, noves maneres de fer i de prendre les decisions i persones que suposin el pas definitiu d’una generació política amb vocació de servei al partit i a Catalunya, que defensi amb contundència el nostre projecte i recuperi la credibilitat perduda aquests temps. Els i les socialistes hem de recuperar un discurs socialdemòcrata alternatiu al liberalisme econòmic, ens fan falta noves idees, valentes i que ens donin un relat de la nostra alternativa, s’ha d’acabar amb la improvisació i els pegats ideològics que ens han portat fins a aquesta situació.

Hem de treballar per recuperar el pols del carrer i deixar de ser vistos com un “establishment” institucional, una espècie d’estructura orgànica resistent, incapaç d’entendre els problemes reals de la ciutadania i molt menys de donar-los solucions. Per la gran majoria de ciutadans ja no representem el canvi. Ni l’esperança de canvi. Ni tan sols la consolidació del canvi. En un món en constant transformació faltat de respostes i solucions a problemes. Si som capaços de ser percebuts com els protagonistes del canvi d’una situació injusta social i econòmicament, tornarem a recuperar la confiança dels ciutadans.

Ens cal recuperar l’autenticitat, cal ser genuïns, fidels als nostres principis fundacionals, cal ser coherents entre el què pensem i el què fem quan governem per recuperar la confiança perduda amb la ciutadania. Cal ser desacomplexats, arriscar, i fins a cert punt, transgredir, sense fer seguidisme d’altres opcions, perquè nosaltres sabem millor que ningú què significa governar, prendre decisions ambicioses i realistes per millorar el dia a dia dels ciutadans. I això és el que ens reclamen: ser nosaltres mateixos.
Però tampoc ens podem permetre caure en paranys, el nostre projecte territorial el tenim molt clar, els i les socialistes som federalistes. El que ens cal és contundència per defensar-lo i esforços col·lectius per explicar el nostre posicionament tant a Catalunya com a la resta d’Espanya.

No he de tornar a fer el joc a aquells que volen utilitzar aquest procés per virar cap al sobiranisme, doncs tornarem a caure en el parany dels sobiranistes, nacionalistes i independentistes, que cap bé volen a la nostra organització.

Hem de reconstruir el nostre partit, al PSC no sobra ningú, però no sobra ningú que realment vulgui ser del PSC i militar al PSC, i que per damunt de tot sigui socialista. Som molts els que estem farts de les amenaces i els ultimàtums d’aquells que amenacen amb abandonar el vaixell socialista, i crear nous espais fora del partit, qui vulgui estar que treballi, qui vulgui marxar que ho faci, respectant l’organització i a tothom que treballem per millorar-la i retornar-la com la millor eina de transformació social.

Ara és l’hora de demostrar la responsabilitat i la generositat que necessita el nostre partit. Ara és l’hora de que alguns prenguin la decisió de donar un pas enrere o un pas al costat pel bé del futur col·lectiu i per tal de renovar el nostre partit tal com ens demana la societat.

La militància reclama canvis i que reactivem el nostre partit. És necessari millorar la participació interna, incorporant l’elecció de la Primera Secretaria mitjançant el mecanisme de “un militant un vot”, i també la participació del partit cap a fora, és a dir a la societat. 

Necessitem noves formes de fer, major flexibilitat orgànica i donar un paper més important als militants i les militants en la presa de decisions de l’organització. La presa de decisions col·lectiva les dotarà de major legitimitat i implicarà a tothom en la seva defensa.

I no hem d’oblidar la necessitat del nostre partit de ser forts també territorialment, un partit sense un discurs de país, que doni respostes davant tot el territori, mai podrà tornar a ser una força política de referencia a Catalunya.


 És per això, que:

El Consell de la Federació del Camp de Tarragona del PSC, conscient del moment històric que estem vivint, conscient del protagonisme històric del PSC en la construcció de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats del nostre paí i conscient de la necessitat d’esdevenir el vector de canvi i de transformació que els ciutadans reclamen, manifesta que ha arribat el moment de Renovar, Regenerar, Reconstruir i Reactivar la nostra formació política, ens hem d’adequar als nous temps i la nova ciutadania, hem de treballar per crear nous lideratges, que recuperi la credibilitat, la coherència i la honestedat en l’exercici de la funció pública i que torni a ser el referent de l’esquerra Catalana per la ciutadania. 

jueves, 20 de febrero de 2014

Más endeudamiento y menos derechos.

Tras dos años de Gobierno del PP, dirigido por Mariano Rajoy, podemos decir sin ningún género de dudas que en esta España no hay quien viva. Bueno, a no ser que seas alto cargo del PP o te encuentres entre la minoría que atesora la mayor parte de la riqueza del país.

La gestión del Gobierno del PP está endeudando España como no se había endeudado en los últimos 100 años, y lo está haciendo mientras lleva acabo los mayores recortes en derechos y servicios públicos y sociales de la historia de la democracia.

Cuando Rajoy llegó al Gobierno acusando a Zapatero de arruinar España, la deuda pública era menor que la del resto de países europeos, se situaba en torno al 69% del PIB, unos 20 puntos menos que la media europea. Pero a día de hoy según datos del Banco de España, la deuda pública española es la mayor de toda su historia, situándose, por primera vez en torno al billón de euros (961.555 M€).

Esta cuantía representa el 94% del PIB, lo que sitúa la deuda, como digo, en el mayor porcentaje de los últimos 100 años. Y es que Rajoy que había prometido sacar al país de la crisis, en poco más de dos años, ha elevado el endeudamiento público en 25 puntos del PIB.

Y esta situación se produce mientras recorta en servicios y políticas sociales como educación, sanidad, dependencia y protección social. Se produce mientras abandona las inversiones en Investigación y Desarrollo. Se produce mientras elimina las partidas para la formación de parados y las partidas de ayudas al empleo. Se produce mientras elimina becas para estudiar en la universidad. Se produce mientras crea tasas para estudiar ciclos de formación profesional. En definitiva se produce mientras dificulta más si cabe la vida de los ciudadanos y ciudadanas de este país y mientras lleva a cabo la eliminación de partidas que podrían ser inversiones que nos ayudarían a todos a situarnos mejor ante la crisis y para afrontar la salida de la misma.

Eso si Rajoy no reduce partidas como la de defensa u otras partidas presupuestarias que no deberían ser prioritarias mientras día a día aumenta el porcentaje de ciudadanos en el umbral de la pobreza o directamente en situación de pobreza.

Y es que todo y que los datos son los que son, nuestro "querido" presidente sigue opinando que "España va bien", o que su reforma laboral ha tenido efectos beneficiosos cuando ha provocado un millón de nuevos parados en dos años y el exilio de cientos de miles de ciudadanos y ciudadanas que desgraciadamente hoy piensan que: Aquí no hay quien viva!!!.

La sociedad civil y la izquierda organizada hemos de plantar cara todos los días a las medidas de austericidio ineficaz que impone este gobierno, que no es capaz de crear empleo ni riqueza, y que cada vez nos está quitando más derechos y servicios.

Pero también hemos de unirnos en la defensa de un modelo se bienestar social, adaptado a la realidad y viable, que no deje en la cuneta a los que peor lo están pasando, y que fortalezca la conciencia colectiva de lo público. Para afrontar la salida de la crisis sin dejar a nadie atrás y poniendo los cimientos de una sociedad más justa e igualitaria en el futuro.

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best WordPress Themes