viernes, 13 de junio de 2014

Resolució a favor de la República i la convocatòria d’un referèndum per consultar el model d’Estat.

Resolució que he defensat avui 12 de Juny de 2014 i ha estat aprovada pel Consell de Federació del PSC del Camp de Tarragona. 

Com a militants del Partit dels Socialistes de Catalunya i de la Joventut Socialista de Catalunya volem manifestar el nostre posicionament contrari a l’aprovació de la Llei Orgànica  per la que es vol fer efectiva l’abdicació de Juan Carlos de Borbón com a Rei d’Espanya, així com determinar el que creiem que és el camí que ha de seguir el nostre partit davant la qüestió del model d’Estat, donat que una gran majoria de militants i votants socialistes donem suport a la República Federal al considerar-la la millor i única opció que respecta els principis ideològics del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Considerem que l'abdicació, el passat dilluns 2 de juny de 2014, de Juan Carlos I de Borbón obre una nova etapa en el període constitucional a Espanya, i tot i que som conscients que aquesta Llei Orgànica només va dirigida a fer efectiva l’abdicació del Rei, no podem ignorar la immensa càrrega simbòlica que implica aquesta votació.

Al maig de 1978 quan es portava a tràmit l'avantprojecte de la Constitució Espanyola, els representants electes del Grup Socialista a les Corts es van abstenir al tercer paràgraf de l'article primer, al qual s'establia la Monarquia parlamentària com a forma política de l'Estat espanyol.

La raó per la qual els socialistes van optar per aquest posicionament es deu a les arrels històriques i la tradició republicana dels mateixos, sense perjudici de la col·laboració futura amb la corona com a institució i el respecte a allò que majoritàriament sortís de les cambres legislatives. En paraules del diputat Luís Gómez Llorente, que va defensar el vot particular del PSOE a la Monarquia, es va fer "por honradez y por lealtad a nuestro electorado", és a dir, un posicionament no només per raons teòriques, sinó també històriques.

El pacte de l’any 1978 de Monarquia per democràcia, s’ha vist superat per la pròpia història. La transició va quallar i la democràcia a l’Estat Espanyol avui dia està consolidada, tot i  que molts la perceben com a llunyana.

Ens trobem avui davant d'un nou escenari i amb un sistema polític totalment diferent del de fa 35 anys. La manca de confiança de la ciutadania envers els partits polítics i les institucions de l’Estat és la realitat amb què avui ens trobem.

La degradació d’aquesta relació troba la seva arrel en la corrupció i en la sensació que res pot canviar i que la Constitució Espanyola ha esdevingut un topall per a què res canviï, en comptes de ser la garant efectiva dels drets i les llibertats de la ciutadania. 

La Constitució no pot servir exclusivament com un mur de contenció davant de les tensions territorials i davant de la reclamació per part de la ciutadania de ser escoltada i de més democràcia.

Aferrar-se a l’immobilisme, tot defensant l’status quo, només farà créixer aquesta llunyania entre la ciutadania i la socialdemocràcia. Precisament l’escenari amb el qual avui ens trobem és una ciutadania que vol participar de manera directa de les qüestions d’especial rellevància política i no vol restar sotmesa a ser simple espectadora.

Per això entenem que la posició del Grup Socialista al Congrés hauria d’haver estat la mateixa que al 1978. Entenem que per a ser fidels a les nostres idees, història i projecte polític no s'hauria d’haver donat suport a la "Ley Orgánica de Abdicación del Rey" que entre altres coses vol regular que "se produzca la sucesión de forma automática".

Es per aquests motius que vam demanar als nostres representants que votessin de forma negativa aquesta proposta de llei, ja que consideràvem que com a socialistes, demòcrates i republicans no podíem permetre que els diputats del nostre partit emetessin un vot afirmatiu a una llei la lectura de la qual és d’assentiment a la institució monàrquica.

Són molts i diversos els arguments pels quals un partit socialista, d’esquerres i progressista no pot de cap de les maneres donar suport a una institució antidemocràtica, discriminatòria, anacrònica i absurda. I com ja hem mencionat les demandes generals de més democràcia per part de la societat i els nostres potencials electors no passen en cap cas pel suport a la monarquia.

Les darreres eleccions ens han demostrat que perdem suport de l’electorat precisament per la nostra desconnexió amb la realitat. Són, per tant, accions com aquestes les que desencisen els nostres votants i, lògicament i amb molta més importància, a la nostra militància.
Ens trobem davant d’un moment històric que marcarà de ben segur els propers trenta anys d’història de l’Estat Espanyol.

Per això creiem que els socialistes hem d’abanderar les reformes que demanda la societat. L’abdicació del rei Juan Carlos de Borbón en el seu fill no solucionarà els problemes que l’Estat Espanyol té damunt la taula.

La militància socialista considerem que és urgent i imprescindible la reconstrucció democràtica i institucional, i aquesta només podrà produir-se en el marc d’una nova transició, que inclogui un referèndum, on es doni la paraula a tota la ciutadania i pugui manifestar si vol una monarquia parlamentària o bé una República.

Un referèndum consultiu emparat en l’article 92 de la Constitució Espanyola que doni pas, si la ciutadania aixì o vol, a un procés constituent per definir un nou model d’Estat i un nou model social, fiscal i territorial.

Per això reclamem reobrir el debat constitucional per afrontar tots el problemes que el sistema pateix, un nou model d’Estat decidit per sufragi universal de la seva ciutadania i no de caràcter hereditari.

Entenem la República com un model més deliberant, més participatiu i de més control ciutadà sobre totes les institucions inclosa la figura del Cap d’Estat. Però reclamem una segona transició que abordi altres qüestions urgents i essencials que desafien l’Estat, tals com l’organització territorial de l’Estat en un sentit federal, una profunda renovació de l’Administració, blindar els serveis públics a la constitució o la laïcitat. En definitiva un nou pacte que inclogui la ciutadania, especialment les generacions que no van votar la constitució l’any 1978. Només així podrem endegar la regeneració que les institucions i la política necessiten.

Per aquest motiu reclamem que tant el PSC com el PSOE es situïn en un clar posicionament republicà i defensin l’arribada de la república, als seus programes polítics, electorals i a les cambres legislatives amb la seva activitat política, tot reclamant:

-   Que s’iniciïn els mecanismes i processos necessaris per realitzar un referèndum consultiu emparat en l’article 92 de la Constitució Espanyola.

-   Que s’iniciï un procés que permeti que en els propers anys els socialistes liderin un canvi constitucional per a l’assoliment d’una república.

El nostre Partit, la nostra militància i els nostres votants no es mereixen més errors. Es feina de tots reconstruir el projecte socialista i aquesta és una oportunitat per començar.


Salut, socialisme i REPÚBLICA!

Renovació, Regeneració, Reconstrucció i Reactivació del PSC

Resolució que he defensat avui 12 de Juny de 2014 i ha estat aprovada pel Consell de Federació del PSC del Camp de Tarragona. 

El PSC porta caient en suport ciutadà des de les eleccions autonòmiques de 1999, només amb dues excepcions les eleccions Generals de 2004 i 2008.
És evident que per poder ser hegemònic políticament, abans cal ser-ho socialment, i és obvi també que el PSC ha perdut gairebé totes les connexions amb les entitats, la societat civil, les associacions culturals, socials, el teixit productiu, el món educatiu i el moviment veïnal.
Els resultats de les dues darreres  eleccions, al Parlament de Catalunya i al Parlament europeu, confirmen i consoliden encara més aquesta tendència. Un suport popular d’un 14 per cent dels vots confirmen que el PSC ja no és un gran partit, ni el partit central de l’esquerra catalana.
Ens els darrers temps ens hem empetitit per tots els costats. I no podem afrontar en aquestes condicions les eleccions municipals del maig de l’any vinent.
Però avui el que ens cal és plantejar bé el futur del nostre partit, no ens trobem en un moment en el que puguem dedicar-nos a fer simples operacions de maquillatge. És un moment de calma, seny, reflexió i diàleg. 

Per aquest motiu els i les socialistes del Camp de Tarragona entenem que el millor en aquest moment és que el diumenge s’elegeixi una gestora liderada per unes persones de consens.

Aquesta gestora ha de conduir el procés pre-congressual i facilitar les dinàmiques necessàries perquè aquest sigui un veritable congrés de regeneració del PSC: projecte clarament d’esquerres i social, noves maneres de fer i de prendre les decisions i persones que suposin el pas definitiu d’una generació política amb vocació de servei al partit i a Catalunya, que defensi amb contundència el nostre projecte i recuperi la credibilitat perduda aquests temps. Els i les socialistes hem de recuperar un discurs socialdemòcrata alternatiu al liberalisme econòmic, ens fan falta noves idees, valentes i que ens donin un relat de la nostra alternativa, s’ha d’acabar amb la improvisació i els pegats ideològics que ens han portat fins a aquesta situació.

Hem de treballar per recuperar el pols del carrer i deixar de ser vistos com un “establishment” institucional, una espècie d’estructura orgànica resistent, incapaç d’entendre els problemes reals de la ciutadania i molt menys de donar-los solucions. Per la gran majoria de ciutadans ja no representem el canvi. Ni l’esperança de canvi. Ni tan sols la consolidació del canvi. En un món en constant transformació faltat de respostes i solucions a problemes. Si som capaços de ser percebuts com els protagonistes del canvi d’una situació injusta social i econòmicament, tornarem a recuperar la confiança dels ciutadans.

Ens cal recuperar l’autenticitat, cal ser genuïns, fidels als nostres principis fundacionals, cal ser coherents entre el què pensem i el què fem quan governem per recuperar la confiança perduda amb la ciutadania. Cal ser desacomplexats, arriscar, i fins a cert punt, transgredir, sense fer seguidisme d’altres opcions, perquè nosaltres sabem millor que ningú què significa governar, prendre decisions ambicioses i realistes per millorar el dia a dia dels ciutadans. I això és el que ens reclamen: ser nosaltres mateixos.
Però tampoc ens podem permetre caure en paranys, el nostre projecte territorial el tenim molt clar, els i les socialistes som federalistes. El que ens cal és contundència per defensar-lo i esforços col·lectius per explicar el nostre posicionament tant a Catalunya com a la resta d’Espanya.

No he de tornar a fer el joc a aquells que volen utilitzar aquest procés per virar cap al sobiranisme, doncs tornarem a caure en el parany dels sobiranistes, nacionalistes i independentistes, que cap bé volen a la nostra organització.

Hem de reconstruir el nostre partit, al PSC no sobra ningú, però no sobra ningú que realment vulgui ser del PSC i militar al PSC, i que per damunt de tot sigui socialista. Som molts els que estem farts de les amenaces i els ultimàtums d’aquells que amenacen amb abandonar el vaixell socialista, i crear nous espais fora del partit, qui vulgui estar que treballi, qui vulgui marxar que ho faci, respectant l’organització i a tothom que treballem per millorar-la i retornar-la com la millor eina de transformació social.

Ara és l’hora de demostrar la responsabilitat i la generositat que necessita el nostre partit. Ara és l’hora de que alguns prenguin la decisió de donar un pas enrere o un pas al costat pel bé del futur col·lectiu i per tal de renovar el nostre partit tal com ens demana la societat.

La militància reclama canvis i que reactivem el nostre partit. És necessari millorar la participació interna, incorporant l’elecció de la Primera Secretaria mitjançant el mecanisme de “un militant un vot”, i també la participació del partit cap a fora, és a dir a la societat. 

Necessitem noves formes de fer, major flexibilitat orgànica i donar un paper més important als militants i les militants en la presa de decisions de l’organització. La presa de decisions col·lectiva les dotarà de major legitimitat i implicarà a tothom en la seva defensa.

I no hem d’oblidar la necessitat del nostre partit de ser forts també territorialment, un partit sense un discurs de país, que doni respostes davant tot el territori, mai podrà tornar a ser una força política de referencia a Catalunya.


 És per això, que:

El Consell de la Federació del Camp de Tarragona del PSC, conscient del moment històric que estem vivint, conscient del protagonisme històric del PSC en la construcció de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats del nostre paí i conscient de la necessitat d’esdevenir el vector de canvi i de transformació que els ciutadans reclamen, manifesta que ha arribat el moment de Renovar, Regenerar, Reconstruir i Reactivar la nostra formació política, ens hem d’adequar als nous temps i la nova ciutadania, hem de treballar per crear nous lideratges, que recuperi la credibilitat, la coherència i la honestedat en l’exercici de la funció pública i que torni a ser el referent de l’esquerra Catalana per la ciutadania. 

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best WordPress Themes